Missions i Missioners (IV)
CÀPSULA 16
Joan Tomàs, Joan Amades i Antoni Bonell.
Joan Tomàs va ser el missioner que va participar en més missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, concretament en 23 missions.
Joan Tomàs i Parés, va néixer el 1896 a Barcelona. A 10 anys va ingressar a l’Escola Municipal de Música on tingué com a mestres en Lluís Millet, l’Antoni Nicolau, la Marià Viñas -germà del tenor Francesc Viñas- i l’Enric Morera, entre d’altres. Va cantar a la secció infantil de l’Orfeó Català i l’any 1920 el nomenen director de la secció de nois. Després de la mort de Lluís Millet i Francesc Pujol, va passar a ser subdirector de l’Orfeó Català. Bon coneixedor de la Rítmica Dalcroze -que va practicar amb Joan Llongueres-, va obtenir el títol de mestre a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona. La seva labor fou immensa, tant en el camp de la pedagogia, com en el de la direcció de diversos orfeons i corals, així com en el de la composició, com a organista en diverses parròquies barcelonines i com a missioner de l’Obra del Cançoner.
Va formar equip amb Antoni Bonell, Joan Amades, Joan Llongueres i Badia, Bartomeu i Joan Llongueres i Galí, Lluís M. Millet i Esteve Albert. També va realitzar dues missions en solitari: una a les Peces d’Albinyana i l’altre a la Casa de Caritat de Barcelona, efectuada en tres etapes. Cal posar també en relleu la gran quantitat de fotografies que va fer per a l’Obra del Cançoner.
L’estiu de 1936 tenia prevista una missió de recerca per la Vall d’Aran, però no la va poder dur a terme a causa de l’esclat de la Guerra Civil. Va arribar a recollir més de set mil documents.
L’etnòleg i folklorista Joan Amades i Gelats, nascut a Barcelona l’any 1890, va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat. És prou coneguda la seva labor en el camp de la cultura popular i tradicional catalana. També va ser un gran promotor de l’Esperanto. Juntament amb Francesc Pujol -subdirector de l’Orfeó Català i responsable amb Lluís Millet de la direcció de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya-, va col·laborar en la realització del que havia de ser el primer volum d’aquesta magna obra: el volum dedicat a la “Dansa”, corresponent al “Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors”.
Carregat amb la seva màquina d’escriure, va formar equip amb el seu amic Joan Tomàs en onze missions de recerca. També en va fer una en solitari a Moià l’any 1936, tot i que d’aquesta missió sols van arribar a l’Obra del Cançoner fotografies i la documentació que hi ha a l‘esmentat Diccionari de la Dansa.
Les seves dificultats visuals no van ser impediment per a dur a terme la seva extensa obra, de la qual potser, la més coneguda sigui el “Costumari Català”.
I per acabar, Antoni Bonell i Sala, nascut a Barcelona l’any 1872 i fill d’una família de mestres, va exercir de mestre a Porrera. La seva vinculació amb Joan Tomàs li venia per partida doble, ja que alhora va ser cunyat i sogre del mestre Tomàs, a qui va acompanyar en dues missions de recerca per la Garrotxa.
Procedència de les fotografies: Abadia de Montserrat © 2023.
Cançó: La font de les Tries
Intèrpret: Laura Plasència
Aquesta cançó forma part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i fou recollida per Joan Tomàs i Antoni Bonell a Olot (la Garrotxa) al mes d’agost de 1925 i cantada per Ignàsia Casadevall i Vilà.
La versió que es presenta aquí de la cançó “La font de les Tries” va ser enregistrada al municipi de Riudaura (la Garrotxa) el dia 13 de setembre de 2015.
Cançó: Raimundeta
Intèrpret: Cantabile Coral de Cambra d’Olot.
Arranjament: Pau Castanyer
Direcció: Joan Asín
Aquesta cançó pertany al concert en homenatge a Rafael Patxot i a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, celebrat a l’Auditori de Barcelona el dissabte 27 de febrer de 2016.
