Mitologia de la mar
És un llibre de Joan Amades publicat el 1936 en la col·lecció: Biblioteca de Tradicions Populars volum XL que, l’any 2000, reeditaria en edició facsímil l’Associació Cultural Joan Amades amb un text introductori de Joan Soler Amigó on aconsella: “Prenem-nos la lectura com un creuer turístic cap al desconegut, en una barca de vela llatina empesa, ara per un ara per l’altre, per cada un dels oratges de la rosa dels vents.
No cal dur carta de navegar, però si una ullera llarga-vista i una brúixola, i l’ànim dispost a deixar-se endur per la brisa de la imaginació, per la ratxa de la fantasia, allà on la mar i el cel s’ajunten, que és allà on hom esdevé immortal i jove eternament. Sabent que, si bé és cert que hom no ha de refiar-se de la calma de la mar, també ho és que qui per mar no s’aventura no troba ventura. Bon vent, doncs, i barca nova!”
Parlant de vents, barques i la mar, Amades en el recull explica que: “L’aigua de la mar durant molt temps va ésser dolça, però heus ací que hi havia dos germans, un de molt pobre i bo i un altre de molt ric i avar. Sempre que el pobre acudia al ric per demanar-li ajuda, el ric se’l treia del davant amb reganys. Un dia el pobre estava desesperat i anava a tirar-se a mar. Se li presentà una velleta que era la Mare de Déu i li preguntà què li passava. El pobre mariner li ho contà i la velleta li lliurà un molinet petit petit i li digué que amb aquell molinet podria obtenir tot el que desitgés dient-li solament:
Molinet, molinet, – fes el teu aferet
El molí li donaria a discreció tot el que ell amb el pensament desitjaria. Quan n’estigués satisfet faria deturar el molinet dient-
Molinet, molinet, – estiguis quietet.
El pobre pescador demanà una casa per a viure, i el molinet es posà a rodar i li construí una casa en un dir Jesús. Tot seguit demanà menjar, robes i mobles, i en pocs moments quedà satisfet.
Com que era molt bo i no sentia rancor pel seu germà, anà a ensenyar-li el molinet. El germà havia d’encendre foc. Van demanar el molinet que en fes, però en féu tant, que va cremar la casa de seguida; li van demanar aigua, i en portà tanta, que a l’instant apagà l’incendi. Però, com que havien quedat sense casa, li demanaren que els en fes una altra i de seguida els la va fer.
La fama del molinet aviat va córrer per tot Barcelona i tothom anava a manllevar-lo. Molta gent s’hi va fer rica. Un dia un mariner que havia de portar un gros vaixell carregat de sal a unes terres molt llunyanes, per anar a les quals havia de passar per unes mars molt pobres de vent, va tenir la pensada de manllevar el molinet al pescador per fer vent. El pescador li deixà el molinet, però es descuidà de dir-li com ho havia de fer per a deturar-lo. Quan van passar per aquella mar van fer fer vent al molinet, i en va fer tant, que ben aviat la mar s’enfurí i féu balandrejar el vaixell fins a tirar-lo a fons. La gran quantitat de sal va salar tota l’aigua de la mar i en el lloc on es va ensorrar el molinet encara fa un vent tan fort, que la navegació hi és gairebé impossible, i des d’aleshores s’anomena el Mar Ventós.”
