Nit de Nadal (sardana) – Josep Grivé
Josep Grivé i Simon va néixer el 28 de maig de 1907 a Barcelona, ciutat on sempre viuria, i on moriria a l’edat de 77 anys, el 12 de març de 1984. Fill de pares empordanesos, de Verges, va ser el petit de quatre germans.
Les circumstàncies vitals, tan pel que fa a les exigències professionals com a les dissorts familiars, no van ser precisament una ajuda per la carrera musical del mestre Josep Grivé. Estudià música segons el desig del seu pare, que va morir quan ell tenia només nou anys, assolint una complerta formació musical a l’escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Balcells, Millet, Morera o Toldrà, entre d’altres. La també prematura pèrdua de la mare el feu deixar els estudis. I podríem dir que s’introduí en el camp sardanista gràcies al seu germà Juli, flabiolaire de la cobla Popular.
Per definir les seves sardanes podríem utilitzar tres conceptes: personalitat, qualitat i bellesa. I si els mesclem amb inspiració i intuïció gairebé tindríem el combinat perfecte, la fórmula secreta per complaure als oïdors i als balladors que posseïa el mestre Grivé..
Va estrenar la primera sardana, ”Tristor”, l’any 1926, amb només 19 anys. Després vindrien “L’enamorada” (1927) i “Records de joventut” (1928), estrenades ambdues a l’Orfeó Gracienc per la Cobla Barcelona, i fins a 27 títols més. La seva producció musical també inclou diverses obres corals i mitja dotzena de sardanes per a dues cobles i timbales que han assolit gran popularitat: títols com “Almogaverenca”, “Vora d’uns rulls” o “A Joaquim Serra” es segueixen programat assíduament en els concerts de dues cobles.
La que hem triat pels CLÀSSICS DE COBLA, “La Nit de Nadal”, la va compondre l’any 1966, quan ja tenia 59 anys. Anecdòticament, les primeres idees d’aquesta sardana van ser escrites durant una nit d’insomni en un viatge amb tren a Bilbao, per motius de la seva professió. La sardana, malgrat el títol, no té cap motiu nadalenc. Els curts els formen una sola melodia dolça i romàntica que esdevindrà també el tutti final dels llargs.
Els llargs comencen amb una mena d’introducció un poc rítmica que ens durà de seguida a passatges i melodies igualment romàntiques sempre dins un clima íntim, càlid, ple de tendresa. Al final, el fort de la melodia dels curts abans esmentat posarà un espectacular colofó a una obra rodona, original i, essencialment bella.
La versió que escoltarem serà la que enregistrà la cobla Els Montgrins l’any 1992 amb motiu de la celebració de la Mostra Internacional de Pessebrisme a Olot, amb un jove Jordi Molina com a tenora solista.
Nit de Nadal, de Josep Grivé.
