No hi ha roses sense espines
El refranyer és ple de contrapunts, de sí, però no, d’advertiments. Aquesta dita que ens prevé que darrere les coses boniques sempre hi ha amagada alguna cosa no tan bona, és el paradigma d’aquest tipus de sentències i, malauradament, no és l’excepció que confirma la regla.
En aquests casos el refranyer aposta per la seguretat, per la tradició, per l’immobilisme més ferotge. Com quan diu que Més val boig conegut que savi per conèixer, Més val un pardal en la mà que una perdiu en l’aire, El millor està per arribar, Encara no som allà on anem o Qui és el pitjor enemic? El del teu ofici.
Ja veiem que les dites no són neutres i que transmeten un fons, inconscient, que ens pot marcar tota la vida. Per tant, ull!, amb el que ens diem i amb el que diem als altres.
No hi ha roses sense espines.