No hi ha temps que no torni

Diuen que el temps és com un pèndol que va i ve (Jaume Alzamora dixit a Espigolant dins l’antigor). La naturalesa és cíclica i repetitiva, com els costums i les modes dels humans, i tot es repeteix al cap d’un temps (diu Adolf Gisbert en un refranyer temàtic que es troba a internet).

No sé si ja és tot inventat, però les modes van i vénen i sovint tenim la sensació que tot són cicles que es van repetint i repetint. Per sort ara tenim registres d’anys que poden confirmar aquestes sensacions. Quants cicles ha viscut (i perdut) Catalunya des del 1714 fins ara per recuperar les seves llibertats? Ara és l’hora!, més que mai.

No cal arribar als extrems de la pel·lícula Atrapat en el temps, amb Bill Murray i Andy MacDowell, basada en la tradició del dia de la marmota, cada 2 de febrer, a Punxsutawney, a l’Estat de Pennsilvània, quan la marmota Phil pronostica l’acabament de l’hivern, d’una manera semblant a la nostra Candelera.

No hi ha temps que no torni.