Noces típiques a muntanya
Entre els plecs de premsa que la secretària de Joan Amades, Consol Mallofré recopilava en el despatx del folklorista, cal apropar un quadern que es conserva en l’arxiu que hi ha en la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya on s’agrupa documentació relativa a les Noces típiques a Muntanya que es van celebrar en diverses ocasions en el recinte del Poble Espanyol de Barcelona de les quals Amades fou l’organitzador.
La primera de les representacions ens transporta al diumenge dia 18 de maig de l’any 1930 (poc després de la cloenda de l’Exposició Internacional de Barcelona) on el músic alemany Kurt Schidler, en una carta adreçada a l’Esbart Català de Dansaires i que s’esmenta al diari La Veu de Catalunya del dia 4 de juny, engresca l’entitat a representar “La Boda Muntanyesa”, com a mínim, un cop l’any.
De fet no cada any, però, amb motiu la celebració del Congrés Internacional del PEN Club celebrat a Barcelona el maig de 1935, es va escenificar de nou davant els congressistes com així recull el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona on exposa que: “…La festa va desenvolupar-se amb singular esplendor a la tarda d’aquell dia, no sols a la plaça, sinó a tos els indrets del “Poble Espanyol”, sota a la direcció de l’erudit folklorista Joan Amades.
Tots els detalls d’una festa autèntica d’aquest gènere hi foren reproduïts amb una fidelitat exemplar, i els figurants que executaren la representació dels personatges hi varen donar tal calor d’humanitat, que l’execució va resultar d’un efecte complet i magnífic.
Els invitats a l’acte varen rebre a l’entrada una explicació de tots els episodis que s’anaven realitzant, traduïda a l’anglès i el francès, la lectura de la qual va contribuir, per la seva part, a l’acollida realment entusiasta que varen dispensar a la festa.”
Respecte al document a què fa referència, en el quadern, hi ha un exemplar on es descriuen els 9 actes que componen les noces:
I. El nuvi surt de la casa pairal amb els seus parents i els companys de fadrinatge, par a fer cap a l’Església. Va davant de la colla el ball de bastons.
II. El fadrí major va a portar a la núvia el pom de flors, ofrena del promès. Hi va amb els muls que s’enmenaran la núvia i el seu eixovar. La colla de bastoners els acompanya ballant.
III. Presentació a la núvia del ram de noces. Figures i passos del ball de bastons.
IV. La núvia deixa el casal del seus pares i s’encamina a l’Església amb la família. Els muls segueixen, carregats amb l’eixovar, i guia a tots el fadrí major, amb el ball de bastons al davant.
V. Les dues comitives s’ajunten davant l’Església. Galeig. Repartiment de confits.
VI. La parella, ja casada, emprèn el camí cap a la nova llar, seguida de les dues famílies, fent una sola colla.
VII. La fadrinalla “para cordó” als nous esposos, o sigui que els hi barra el camí, i el nuvi, per a què li facin pas, paga una forta almoina per a la confraria.
VIII. Les majorales del Roser ofereixen flors a l’amiga que les deixa i perfumen a tothom amb aigua-ros.
IX. Ballada general dels nuvis, parents i acompanyament.
Que l’espectacle fou reeixit, ho certifica el fet que, l’any següent, en la celebració de la Diada de les Comarques (II Festa Major Penedesenca) organitzada el 14 de juny del 1936 s’hi van incloure de nou les noces. Llàstima, però, que la Guerra Civil en va estroncar la continuïtat.
