Notes sobre l’elaboració del pa
La divinitat del pa és un dels 42 llibrets de la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars, concretament el núm. 36, que Joan Amades publicà l’any 1935 i que, posteriorment, l’Associació Cultural Joan Amades reedità en format facsímil l’any 2001 conjuntament amb Edicions el Mèdol, al qual el folklorista dedicà a la menja més carregada de simbolismes. L’estudi està estructurat en diverses parts: La divinitat, el culte, una tercera que l’autor anomena vària i, una darrera, dedicada a una selecció de refranys com, per exemple: Poder menjar-se el pa fins a les crostes.
I és que en la producció de l’Amades, el primordial aliment ocupa una presència rellevant, fins i tot, l’apartat referit al mes de juliol del volum IV del Costumari Català: La vida al camp, on explica tota mena de notícies on destaquen, de forma visual, una col·lecció de dibuixos i explicacions com ara: “… A les cases on hi havia mainada, per celebrar el primer pa havien fet uns ninots de pasta de diverses formes humanes i animals que per llur tall primitivíssim i rudimentari tenien tot l’aire de les figures de les pintures rupestres del paleolític…”
A part de les il·lustracions i la recopilació d’apunts que apareixen sobre el pa en l’obra del Costumari, en els armaris compactes del Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha també una valuosa col·lecció de plaques de vidre on es reprodueixen formes de figures amb pans. A més de les delicades plaques, però, es conserva en una altra capsa els originals de l’article imprès en llengua castellana: Notas sobre la elaboración del pan en Cataluña signat per Amades i publicat de forma pòstuma a Madrid l’any 1988 en el volum II de: Anales del Museu del Pueblo Español.
La consulta d’aquests documents resulta interessant, ja que es tracta d’una reescriptura a partir dels anteriors estudis de l’Amades però redactada amb puny i lletra de la seva secretària personal i cunyada, Consol Mallofré. A tall de curiositats, cal observar que com a suport reutilitzava per escriure tota mena de papers reciclats per, després, passar els continguts en net a màquina d’escriure. Com a novetat annex al treball, la Consol incorpora una relació de classes i noms de pans catalans, els originals dels quals es troben recollits en una sèrie de paperets en format fitxa i que es custodien en la mateixa caixa del Fons Amades.
Ara bé, l’exemple citat, no és ni de bon tros l’únic en què la Consol reescriurà treballs. De fet, era la seva obsessió divulgar l’escriptor sempre que fos possible com ho demostra també el volum III de Folklore de Catalunya publicat l’any 1969 (una dècada després del traspàs de l’autor) dedicat a Costums i Creences i on trobarem de nou en l’apartat: oficis, el de forner, amb tota mena d’informacions com ara el rètol posat a la porta d’una botiga que deia:
Aquí es venen
un pa i un pa i mig,
cinc mitjos pans
i dos pans i mig;
al qui ho sabrà comptar,
li regalaré un gall,
i al qui me’ls comprarà,
li donaré un cavall.
(Els pans plegats feien set i mig. Al qui treia el compte, el forner li donava un ninot de pa que figurava un gall i a qui els comprava li’n donava un altre de més gros que figurava un cavall. L’acudit va cridar l’atenció i corregué la veu que en aquell forn regalaven galls i cavalls. I el bon home es va fer ric en quatre dies).