Nous llenguatges del pessebre
El pessebre contemporani, entès com aquell que és fet avui dia dins dels paràmetres del gust actual i modern, ha obert les portes del pessebre tradicional i del seu concepte a nous llenguatges expressius, a noves tecnologies i a expressions més conceptuals o de visió actual de la representació del misteri del Nadal. Però, sobretot, hi ha incorporat nous conceptes d’expressió plàstica i artística de l’art actual.
Així doncs, emfatitzar el fet modern del pessebre actual del segle XXI passa per ésser conscients de les tècniques i els gustos de les avantguardes artístiques actuals, i de la seva incidència dins l’art pessebrista i dins d’un món obert a noves tecnologies i materials des d’una perspectiva social molt més global, diversa, plural, urbana i lliure.
Aquesta realitat ha fet que el pessebre hagi incorporat elements propis de la publicitat i dels muntatges multimèdia, elements escenogràfics o de rols socials; hagi ocupat espais a la xarxa telemàtica creant pessebres virtuals, s’hagi convertit amb instal•lacions o performances, i tot sovint hagi incorporat referències de la realitat social actual, representant-t’hi la vida de la societat que el crea o aquí va dirigida (gustos, modes, necessitats, urbanisme, context…), respectant-ne el moment viscut, tant polític com cultural, però no més enllà del que s’ha fet tota la vida i s’ha intentat representar en el pessebre popular de casa nostra. A cada temps, la seva imatge i moment. Així doncs, simplement s’ha contextualitzat la seva representació. S’ha actualitzat.
La dimensió dels formats, els volums i l’espai són elements canviants i molt significatius dins dels nous llenguatges del pessebre: des del pessebre objecte al pessebre social decoratiu, passant per les instal•lacions de gran format o les intervencions i transformacions d’una àrea social o pública, bé sigui interior o exterior, pel simple motiu d’haver incorporat un pessebre.
La mostra de pessebres d’Olot dins de les darreres dècades o l’exposició de nous llenguatges amb motiu de la 13a Biennal del Pessebre Català a Castellar del Vallès de l’any 2010, són referents de tendències, modes i criteris nous a l’hora d’expressar i crear la representació del naixement de l’Infant Jesús.
L’artista actual, més obert en les seves fonts, parteix dels nous corrents conceptuals i les llibertats que l’art va incorporar al llarg del segle XX per expressar-se i generar la seva creació pessebrística des d’unes mires i unes llibertats estètiques on el formalisme desapareix per donar pas a creacions i instal•lacions que generen conceptes expressionistes, minimalistes, abstractes, futuristes, etc. Fet que fa que les avantguardes marquin estil a l’hora d’interpretar i embolcallar les representacions del fet del Nadal.
Ens cal ésser conscients que el pessebre s’ha deixat seduir en els darrers temps per una globalitat real i mundial. Així doncs, nous gustos estètics d’altres cultures, el mestissatge cultural visual i noves maneres de representar artísticament el pessebre, comparteixen l’escenari plàstic d’aquesta nova realitat.
No podem oblidar les possibilitats que els nous materials i procediments plàstics ens ofereixen i que han fet evolucionar totes les tècniques i presentacions tant del pessebre obert com del diorama. Exemples en són les silicones, els poliuretans, les pintures acríliques, els lets, les transparències i projeccions, o la informatització d’efectes i llums. Tots ells enriqueixen, dia a dia, la manera de reinterpretar cada any el pessebre.
Josep M. Font i Font
