Núria Feliu – Anirem tots cap el cel

Càpsula número 35

Continuem situats a l’any 1965 per recuperar el primer disc de Núria Feliu. Avui tornem a centrar-nos en les vides paral·leles de la Nova Cançó. Perquè la carrera musical de Núria Feliu és coetània a la d’Els Setze Jutges però independent; viuen juntes però no barrejades. La filla il·lustre del barri barceloní de Sants, Núria Feliu, polifacètica com la que més, és una actriu que també canta, primer a l’Orfeó Canigó on, a més, hi toca el piano per l’esbart infantil i balla a l’esbart dels grans. Tot ho compagina amb les obres de teatre que s’hi representen cada 15 dies, algunes de les quals són musicals, on Núria Feliu interpreta i canta. I allí la descobreixen els cercadors d’Edigsa. Davant la profusió de cantautors que han sorgit a partir de la Nova Cançó i la consolidació d’Els Setze Jutges, és quan li demanen que ocupi el paper d’intèrpret de la producció musical dels compositors, la feina dels quals és precisament aquesta, crear músiques perquè les cantin els que saben cantar: els professionals de la veu. Per tot plegat, com li explica Núria Feliu a Jordi Roura, encunya una nova expressió per autodefinir-se: la de cantactriu.

“A finals de l’any 64 em van dir, Escolta Núria, d’acord que hi ha els Jutges, que hi ha els cantautors, però ens falta gent que canti cançons conegudes, per la normalització de la llengua i perquè també hi ha compositors i poetes que escriuen cançons i necessiten gent que els hi canti. I aquí entra el de cantactriu, una actriu que canta. I així vaig començar l’any 65 i ja vaig gravar, abans quasi de sortir a cantar en públic, ja vaig gravar el disc. A mi m’hagués agradat molt ser compositora i poder escriure’m cançons meves, i m’hagués agradat doncs això, escriure alguna cosa, però com que sempre he sigut tan exigent amb tot, jo deia, a veure, em posava a fer una lletra i pensava, però no hi ha aquests poetes que ho fan millor?. Una música… jo m’ho apuntava al piano, després m’ho escoltava i deia, no tens vergonya? Creus que has de sortir amb aquesta…?, No, això no funciona. Ja hi ha gent preparada per fer-ho”.

I aquesta és la qüestió, el plantejament de Núria Feliu: Els compositors i lletristes que escriguin cançons, que ella, com a cantactriu, les interpretarà. Un dels primers exemples d’aquesta col·laboració, és la música que crea Lleó Borrell sobre una lletra de Josep Maria Andreu i que cantarà Núria Feliu una i una altra vegada al llarg de la seva llarga trajectòria pels escenaris. Anirem tots cap al cel. Així, hem volgut recuperar aquesta, la primeríssima versió que va gravar Núria Feliu al seu llançament discogràfic l’any 1965, a través del segell Edigsa. La veu de Núria Feliu s’adapta als musicals, al cabaret, a la sardana, al jazz i al piano de Tete Montoliu, però aquesta serà ja una altra història. Avui hem fet tornar aquí la primera cançó, del primer disc. La dels inicis de Núria Feliu.