O caixa o faixa
Però sembla que la solució al problema és la tisorada unidireccional i darrerament, i recolzades com hem vist a cops de porra, que és com es diu, i no “porrassos” com hem sentit en algun mitjà català. Els “porrassos” són una altra cosa i es fumen. Bé, centrem-nos: fins i tot els estudiants de secundària de València s’han convertit en l’enemic número 1 de les forces de seguretat de l’estat. El senyor Antonio Moreno, cap de la policia espanyola al País Valencià, com el general Bum-bum, va confondre els contribuents i per tant la font dels seus ingressos (merescuts o no, ell sabrà) en l’enemic. Les seves declaracions em van deixar astorat. És clar que per períodes repressius en aquest coi de país no ens guanya ningú. I per expressions desafortunades tampoc. Podríem fer un llistat i no ens les acabaríem. Però no us penseu, algunes d’aquestes expressions relacionades amb la repressió han acabat fent fortuna en la parla de casa nostra. Les hem assimilat, les hem paït i ara les reproduïm com si res, tot desconeixent els seus orígens.

És el cas de “o caixa o faixa”, expressió que neix el 1843 dins el context de la revolta anomenada de la Jamància, que tingué lloc a Barcelona contra el general Espartero. I que, com son les coses, va acabar amb un bombardeig sobre la ciutat de Barcelona des del Castell de Montjuic i des de la Ciutadella. No hi ha com tenir els efectius ben col·locadets. Un dels protagonistes de la repressió dels barcelonins i dels pobles de l’entorn va ser el general Prim que en aquells moments encara era un brigadier amb fam de galons i medalles.
Aquesta fam de galons va impulsar al militar reusenc a reprimir de manera ferotge els habitants de la Vila de Sant Andreu del Palomar que s’havien revoltat. Però Prim era conscient del perill que corria, es jugava la vida i la carrera militar a cara o creu. Si aconseguia sortir-se amb la seva lluiria una flamant faixa de general però si les coses es torçaven i anaven mal dades acabaria lluint un formós taüt per uniforme, és a dir, una caixa. D’aquí es creu l’origen de “o caixa o faixa”.
Joan Prim va ascendir a general, va sortir-se amb la seva, amb una faixa ben lluenta per fora i ben ensangonada per dins que li va permetre prosseguir amb una brillant trajectòria personal i política. Si passegeu pel Carrer Gran de Sant Andreu, a la cantonada amb Sòcrates, observareu que en un dels edificis hi ha un projectil encastat a la façana que ens fa memòria d’aquesta revolta, del general Prim, i de la dita “o caixa o faixa”.