Octubre 2015

Quan octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.

L’arribada de la tardor torna a crear un vincle entre les feines del camp i la vinya, les fires i les festes. I també els vocables següents:

barraca, bestiari, castell, cellers, correfoc, diables, formatge, gegants, graller, plaques, rosaris, sardanes, victòria, xiquets.

Els darrers ecos del setembre ressonen amb sant Miquel i es fan sentir amb força a la Festa Major de la Barceloneta, fins diumenge 4 d’octubre. El mateix cap de setmana coincideix amb la Festa del roser i del most de Martorell, que ha recorregut un interessant itinerari semàntic, des dels orígens bèl·lics lepantins amb les influències sobrenaturals de la Verge del Roser o la Mare de Déu de la Victòria, a través del símbol local i heroic de Lluís de Requesens, i fins als plaers estacionals del tast de vins i caves dels cellers penedesencs.

Una setmana després, el 9 d’octubre, santa Teresa és motiu de festa al Vendrell, on les mostres alimentàries competeixen amb el Mostraví, on s’ofereixen degustacions dels millors vins del país. S’hi afegeixen els balls de diables i castells.

Del 17 al 18 d’octubre, la Seu d’Urgell acull la Fira de sant Ermengol, dels formatges artesans dels Pirineus. Una de les fires més antigues de casa nostra és l’indret on acudiran una quarantena de formatgers artesans de tota la regió pirinenca: catalana, aragonesa, navarresa, basca i francesa. Hi haurà degustacions de formatge, concurs per categories i un sopar de gala.

El mateix cap de setmana, a Rubí se celebra Sant Galderic, amb botifarrada popular, tapes, trobades de puntaires i col·leccionistes de plaques de cava, concerts i concursos.

La patrona de Valls, Santa Úrsula, serà l’ocasió en què la fira homònima hi tindrà lloc, del 20 al 25 d’octubre. Hi concorren castells – els famosos Xiquets de Valls, les matinades dels grallers, la cursa de Valls i la destacada Trobada del bestiari infantil.

A Banyoles, la festa major està assenyalada per la celebració de sant Martirià, que segueix en importància el Carnestoltes i les Festes d’Agost. Amb una antiguitat de més de 700 anys, aplega els actes religiosos: la veneració de les relíquies del sant i el cant dels goigs i les activitats festives: música de cobla, sardanes, i la programació musical de les barraques, un model d’espai festiu originari banyolí ara estès arreu.

Del 23 d’octubre a l’1 de novembre, Girona ens acull amb les festes de Sant Narcís, el patró de la ciutat. S’hi celebren més de dos-cents actes, entre els quals destaquen els concerts del passeig de la Copa, les activitats infantils i de cultura popular: el correfoc, la diada castellera i les trobades geganteres. El punt final ve donat pel castell de focs a les ribes del Ter.

El 28 d’octubre, a Mataró se celebren les Festes de sant Simó. En són característics els dolços sabres. A part les eucaristies en honor al sant i les visites escolars a l’ermita, les biblioteques mataronines organitzaran una hora del conte especial.
—————————————————————

Al territori “Scrabble“ ens trobem amb situacions ben interessants.

Paraules sense anagrama: cellers, correfoc, formatge, gegants, plaques i, sorprenentment, victòria.

Amb una alternativa: barraca (dóna bràcara), xiquets (dóna: esquitx) i graller (dóna l’adjectiu garrell).

Pugem un esglaó, amb dos anagrames: sardanes (dansares i desarnàs) i castell (callets i llescat).

Sumant quatre combinacions: diables (amb balides, libades i esbaldí) i rosaris (amb arrisso, arrosis i arrossi).

Finalment, fent honor al propi significat, les mostres més nombroses ens les dóna bestiari (iberista, biseriat, bitaries i tibaries).