Ofici i concepte en el pessebre
Va ser un honor poder comptar com a soci de El Bou i la Mula al Dr. Josep Maria Garrut. Ell de seguida va veure que la nostra proposta d’entitat anava molt d’acord amb la seva manera d’entendre el pessebrisme.
Llegim en un article publicat l’any 1950 tres reflexions sobre el pessebrisme que ell veia. El text dona tres consells als pessebristes:
El primer diu que el pessebrista sigui imaginatiu, “que provoqui una directa inspiració subjectiva, nascuda de la pròpia imaginació, sempre filla naturalment d’una aprehensió del món circumdant”. Però si això no fos possible perquè ja requereix de si d’un cert contingut creatiu que no tothom posseeix, recomana inspirar-se en fotografies de paisatges o en prosa o poesia que descrigui un paisatge.
En segon lloc Garrut lamenta que els pessebristes no siguin excursionistes, els pessebristes- diu- han urbanitzat el seu pessebre. El pessebre ha perdut la referència al paisatge rural i anima els pessebristes a conèixer millor el paisatge per reproduir-lo.
El consell que em sembla més interessant, però és el tercer. Afirma Garrut que per a un bon pessebre calen dues coses: ofici i concepte. L’ofici és la tècnica, la manera de resoldre els problemes que planteja el pessebre. El segon consisteix en mobilitzar el propi interior per generar idees que l’ofici ja s’encarregarà de plasmar. “En el pessebrisme actual no estan molt d’acord ofici i concepte: hi ha una superació del primer en detriment del segon, en carència de vegades, casi absoluta, del segon.”
Garrut acaba el text amb un breu apèndix on reflexiona sobre què vol dir fer un pessebre modern i diu que no es tracta d’aspectes externs, de com van vestides les figures, per exemple. El que defineix la modernitat o no d’un pessebre és el seu concepte, el ritme, les línies, les masses, el cromatisme. Un pessebre en mans d’un artista anirà més enllà d’elements historicistes, arqueològics o locals, aquests seran accessoris i per damunt d’això vibrarà l’esperit independent i total.
No és sorprenent la proposta de Garrut, tota la seva reflexió sobre el pessebrisme intenta transmetre sempre la mateixa idea, a fi d’elevar els pessebres al nivell d’obres d’art. El que no em deixa de sorprendre és que passats 70 anys d’aquests escrits, encara estiguem pitjor que aleshores. En el pessebrisme la tècnica ha guanyat la partida al concepte. Veure pessebres moltes vegades, acaba sent per a mi un avorrit exercici de contemplació de destreses tècniques mancats de la més mínima intencionalitat emotiva, espiritual o artística, digueu-li com vulgueu.
Enric Benavent Vallès
