Oracioner i refranyer mèdics
Oracioner i refranyer mèdics és un recopilatori de documents del folklorista Joan Amades de l’any 1935, el qual està integrat a la col·lecció de llibres Biblioteca de Tradicions Populars que posteriorment, el 2008, l’Associació Cultural Joan Amades amb edicions el Mèdol reeditarien afegint una introducció de Ramon Gomis on argumenta que: “Un llibre com Oracioner i Refranyer Mèdics és un mirall d’aquesta medicina. Per a ésser més precisos, és el corpus de transmissió de molts coneixements en la prevenció de la salut i el tractament de les malalties al públic general. Perquè com ara, al llarg de tots els temps, la transmissió de la informació ha estat clau per al progrés de l’espècie humana. I si ara el públic cerca el coneixement mèdic a Internet, durant segles aquest ens l’han donat llibres com del que estem parlant, o millor dit l’oracioner i el refranyer de transmissió oral que ara es recull en aquest llibre. I gràcies a aquest corpus de pensament la societat o les societats prèvies a l’esclat científic tenien una crossa que els ajudava a passar els tràngols. Per a molts el metge era un desconegut, assequible només en els gran trasbalsos i part de les actuacions mèdiques les donaven els refranys i les oracions que Joan Amades va recollir.”
Un exemple d’aquestes oracions màgiques és la següent tradició que conta que: “Hi havia un noble senyor (o un hostaler, o un simple pagès, segons les variants) que tenia molt poca pietat dels pobres. Un dia es presentà Jesús a trucar a la seva porta i li demanà allotjament. Li fou negat; però la mestressa, que tenia molt bon cor, d’amagat del seu marit, li oferí un jacet format per un grapadet de palla o boga, sota l’escala, i li donà una engruna de pa florit i de vi agre o aigualit, perquè apagués la seva set. Endavant la nit, es presentà a l’amo un fort mal de ventre. Foren posades en pràctica totes les menes de remeis casolans per fer-l’hi passar, però tot fou inútil. Quan ja no sabien com guarir el pacient, la mestressa es va recordar del captaire, i, creient que potser sabria algun remei, el va anar a consultar. Jesús va pujar prop del llit del pacient i es va limitar a contar el seu cas:
Entre el banc i la tina
hi ha el Redemptor,
a gust de la senyora
i a disgust del senyor;
pa florit, vi aigualit,
llit de boga,
que el mal de ventre vagi a fora.
I, dit això, el malalt al moment es sentí guarit. Aquesta oració, tinguda com a treta pel propi Jesús, és d’ús generalíssim per a guarir el mal de ventre arreu de les terres de cultura catalana. La gran àrea d’extensió d’aquesta oració fa que siguin molt nombroses les seves variants, si bé totes volten a l’entorn del mateix argument.”