Orenga i gavarrera contra la tos
L’orenga (llat., Origanum vulgare; cast., orégano), és una planta molt estimada en la gastronomia per les seves nombroses virtuts estomacals i digestives. En la tradició remeiera pairal i conventual s’ha recomanat de prendre “bullidures” d’orenga per tal d’alleujar la tos i, àdhuc, s’ha aconsellat beure pocions d’orenga als qui pateixen insomni. Tanmateix, la flor i fulla de l’orenga, preparades en forma d’ungüent, són força útils per a temperar els dolors articulars i reumàtics, especialment en els casos de torticolis.
![](https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2023/05/orenga-wiki-94x300.jpg)
Fra Jacint de Sarrià, mentre sojornava al convent de caputxins de Vilanova de Cubelles, escriví l’any 1751 que, l’orenga,
“aplicada en forma d’emplastre resol las inflors. La flor y la fulla beguda són contra tota espècie de veneno”
(BHC, De algunas herbas, f. 156).
En la tradició gastronòmica de Catalunya i d’Aragó, l’orenga florida, a més d’emprar-la per a perfumar les carns i la pasta de les exquisides coques dites “de recapta”, sovint s’ha usat per a confitar i adobar les olives combinada, alhora, amb el timó, el fonoll, l’all i la sajolida.
![](https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2023/05/orenga-sec-wiki.jpg)
D’altra banda, la tradició remeiera ha posat de manifest que una infusió de les baies de la gavarrera ajuda a netejar els ronyons i la bufeta. A més, en temps hivernal, és molt recomanable prendre en dejú una “bullidura” d’aquestes baies amb suc de taronja, ja que aporten a l’organisme una gran quantitat de vitamina C per tal d’ajudar a evitar els refredats.