Oriol Tramvia – “Bèstia!”
Càpsula número 57
De nom de pila Oriol Pons, el nostre passeig d’avui pels records de la cançó, ens acosta a un personatge de catalogació difícil: Oriol Pons és Oriol Tramvia, iniciat en el Grup de Folk l’any 1968, però que deriva a facetes múltiples que no el deixen enquadrar clarament en un tipus de música, ja que beu de les fonts de moltes influències, com les laietanes dels darrers anys de la dictadura franquista. Oriol Tramvia, en conversa amb Jordi Roura, reconeix que el seu estat vital ve molt marcat, de sempre, per la seva condició de fill petit d’una família nombrosa.
“Normalment els grans són més exigits per part dels pares, i els petits sortim a rebentar-ho tot, que és el meu cas. El meu pare tenia la dèria de fer una cosa que es deia, després de dinar, no la migdiada, sinó la tertúlia. Feia com una mena de tertúlia: els grans li feien explicar les coses de la guerra, ell no volia. Jo vaig sortir molt rebotat amb tot això i m’escapolia, perquè era el petit, i un dia vaig anar a petar en un armari on hi havia una guitarra. Vaig esbrinar que era de la germana gran, li vaig demanar permís perquè a casa aquestes coses es feien –es demanava permís per a tot–, no s’entrava a l’habitació dels pares, havies de trucar a la porta, als pares els deies de vostè. En fi, tota una sèrie de coses que han passat a la història. Total, que la germana gran em va dir que sí, vaig agafar la guitarra que era molt gran, la trobava molt grossa –jo devia tenir 9 o 10 anys–, com que no tenia ni idea de com es tocava, vaig tocar a l’aire i llavors ràpidament, vaig començar a expressar coses. I així va començar tot. El fet de tenir cinc germans per davant meu, m’obria moltes portes de moltes maneres. És a dir, jo passava per les tauletes de nit regularment i mirava els llibres i la música, ho mirava tot. Això em va obrir portes i de seguida vaig pillar un cançoner amb uns acords. No m’he considerat mai músic, com no m’he considerat mai actor. Jo a mi mateix em considero un artista”.
Un artista lligat al teatre, a la música de cantautor, al folk, al rock, el punk i a l’impuls llibertari, Oriol Tramvia a l’escenari des del 1968, no publica el seu disc primer fins l’any 1974. Un disc que enregistra en directe a la sala Zeleste de Barcelona, l’antiga, la primera, la del carrer Argenteria. A les acaballes del franquisme, rep les últimes garrotades de la censura ferotge, que l’acabaran de consolidar en els seus posicionaments contestataris i rebels. La cançó més definitòria dels primers treballs d’Oriol Tramvia i que torna avui al Fes ta festa és, sens dubte la titulada Bèstia!!
