Orquestra Mirasol
1974
Estimades, Estimats: de totes aquestes orquestres se’n podrien dir moltes coses i molt bones.
En aquests minutets us presentarem algunes facetes complementàries a allò que potser coneixeu “des de sempre”…
El grup neix en el 1974 a l’indret anomenat Mirasol, un barri muntanyenc de Sant Cugat, a la demarcació de Barcelona.
Allà hi vivien molts peluts, intel·lectuals, alternatius, fills hippies de bona família, uruguaians refugiats com el cantant Quintín Cabrera amb la seva família…
Natura, bon preu d’habitatge, lluny i a prop de la capital…
Músics preocupats i motivats per cercar, experimentar, qüestionar… Miraven al món per obrir camins aquí a casa nostra… Miraven cap a fora per fer créixer aquí noves opcions musicals i de pensament…
No era música purament recreativa, ni simple i comercial: tenia objectius, mètodes, autoexigència, compromís, experimentació… per oferir productes innovadors i suggerents… innovar el panorama de la cultura popular (potser pel paper d’en Xavier Batllès? l’home…!)
Propostes que -potser a vegades- eren incompreses…
En començar, he esmentat “el grup” per què era un combo reduït de -5 músics- i amb l’orientació de jazz-rock FET A CASA ! En principi una proposta prou diferent de la imatge de “les orquestres”.
Els músics venien enamorats i influenciats pel jazz-rock nord-americà de Chick Corea i Herbie Hancock, camí per on després tirarien també la Companyia Elèctrica Dharma…
Però es van posar el nom d’ORQUESTRA MIRASOL !!!
… I van enregistrar el primer disc, 1974: “Salsa Catalana”. El títol és “Salsa Catalana”. Però els continguts tenen poc d’allò salsa, entès vulgarment com a ballable caribeny…
L’any següent fan el segon disc (alta productivitat musical) : “D’oca a oca i tira que et toca...”. Aquí sí que apareixen forces elements caribenys, molts patrons cubans…
Escolteu un bocinet… :
D’OCA A OCA I TIRA QUE ET TOCA
De la Mirasol n’ha quedat una cançó molt emblemàtica; és la del primer disc: “Tocata en Re per a mandolina i clarinet”
TOCATA EN RE
En aquesta època, la idea principal era experimentar i trobar nous codis autòctons. Cara al públic, era música més aviat per escoltar, per gaudir delicadament, assaborir… No tenia els codis d’un gènere ballable…
1977- Ara… Orquestra Mirasol Colores
En el 1977 van canviar alguns membres, el nom i l’estil: ara Mirasol Colores, combinant el jazz-rock inicial amb patrons rítmics i alguna harmonia plenament caribenys, funky… A la instrumentació, una base rítmica molt potent i elaborada, i timbres molt nostres, com el clarinet i el llaüt que acompanyen la guitarra rumbera…
Les cançons ara tenien una clara definició més balladora…
En aquest 77 vindria el disc La Boqueria, (reeditat de el 92), amb un bona cançó de crítica i compromís… :
RUMBA CRIMINAL
Estimades, Estimats…
no deixeu de degustar
aquestes “petites delícies musicals”…
