Orquestrina Sardineta

(Es declara Viuda de San Pascual Bailón…)

 

Estimades, Estimats:
De totes aquestes orquestres se’n podrien dir moltes coses i molt bones. En aquests minutets us presentarem algunes facetes complementàries a allò que potser coneixeu “des de sempre”…

Sardineta va ser una de les orquestres que en podríem dir  molt contestatària i pocavergonya…  entès com un l’estil expressiu  “molt tradicional”  de les classes populars del País Valencià, Catalunya i les Castelles… IBÈRIQUES en general  !  D’aquestes cultures populars treia la matèria pel seu repertori…

Els vaig descobrir al Saló Diana, al Raval de BCN,  el Gran Bressol i GRESOL de cultura progressiva i balladora, a mitjans dels 70….

Allà compartien cartell, vetllades i ballades Sardineta, la Plateria, la Orquestra del Maestro Bellido  (del gran Joan Albert Amargós… ) … i jo ajudava al bar…

QUIN PRIVILEGI !!!!!!!  (en verd esperança… solo sabes bailar chachachà…).

Sardineta va tenir un tema molt conegut….
NO ET CREGUIS ELS CUENTUS XINUS

Sardineta tenia escrita una  constitució  amb principis com la Festa (en el sentit més profund del concepte), i  la Cultura Popular… i tot  sanament i fora de modes, com manifesten en el seu “tríptic oficial de promoció”

Hem mamat música de plàstic, cançons sense harmonies,
lletres que no entenem
ritmes i colors americans amb necessitats creades…
Sardineta et canta en la teva llengua,
per que entenguis el què diu….

Comentàvem ara amb el mestre Adell la força que tenia Sardineta en directe, i recordem especialment el concert a les Jornades Llibertàries del 77.

Sense cap mirament, tan aviat feien un txa-txa com una jota, o un bolero poètic, o una Rumba per a la baga pagesa 1979   i en català !.

Recull en Alex Gómez Font: … “Rumba per a la vaga pagesa”  no va entrar al disc… va ser censurada per la discogràfica perquè era massa extrema i reivindicativa…

Heu sentit un “recurs poètic”   laio lailo   laio lailo   laio lailo   la
Aquesta expressió era freqüent per designar un grup concret d’enamorats musicals…
els  lolailo…

Sardineta van aconseguir infiltrar-se profundament en la vida quotidiana…
Són una proposta molt propera, familiar, assequible i suggerent… Amb música i lletres per ballar, divertides i fan pensar…

Alguns dels meus alumnes també es van apuntar al club de fans…
Venien a ballar al Karma de la plaça Real de BCN. Els familiars els acompanyaven i els recollien en acabar…

La vocació popular els porta a proposar  -per escrit-  … un “Taller obert, plan familiar…” Participaven de la Combocooperativa  amb iniciatives per una ciutadania amb oportunitats d’esdevenir persones creatives… Tallers tot participant lliurement i sense costos (igual que ara…  jajajaja)

(consulteu els seu fulletó de propaganda…)

. Proposaven una “regeneració  –revolució-  cultural”, promovent:  “festa, revetlla, divertiment sanament, solidaritat i bullici… i el desconcert de la barriada…!!”

NUESTRO INSTRUMENTO