Ovidi Montllor – “La fera ferotge”

Càpsula número 48

Actor per damunt de tot i cantautor per circumstàncies casuals, Ovidi Montllor és l’alcoià il·lustre que arriba a Barcelona a meitat dels anys 60 del segle XX, per fer teatre i com passa moltes vegades, l’atzar, la casualitat o el destí, obren una porta i ens marquen un camí inusitat que no estava previst en els plans originals, en aquest cas del jove actor que esdevindrà músic i cantant, 

 “Vaig assistir a la Festa Major de Gràcia, a l’envelat de la Plaça del Sol, on feien un festival de cançó catalana, que no n’havia vist mai, i vaig sortir-ne emocionadíssim, molt emocionat. Vaig pensar, per passar l’estona a casa podria fer cançonetes, però per passar l’estona, no pas per cantar-les en absolut, jo volia ser actor, a banda que jo no canto ni a la dutxa. I d’allà, mica en mica vaig anar fent unes quantes cançonetes. Això era l’estiu, perquè les festes de Gràcia són al mes d’agost. Doncs al mes de març de l’any següent, un dia sortint d’un assaig del CISF, on estàvem assajant els Baixos Fons de Gorki amb la gent del GTI, el Grup de Teatre Independent; al mateix CSIF, a la sala gran, que si no recordo malament es deia Sala Joan XXIII, hi havia un batibull de gent increïble, pels passadissos i la sala. Sortint d’allà vam preguntar què passava i ens van dir que estaven fent un festival de música universitària. Pujant per l’escala, cap dalt, ens vam trobar el Joan de Sagarra. Llavors el Luchetti que venia amb mi va dir, què passa a baix?. El Segarra li va explicar què passava i el Luchetti li va dir, doncs aquest tio ha fet cançons. Total, que tomba i que gira, jo no volia però em van arrossegar, em van fer sortir i vaig participar en aquell festival. Allò era la primera eliminatòria que vaig passar, i la final la vam fer tres o quatre. Es va acabar, vaig guanyar el premi que, deu ’hi do, crec que eren cinc mil peles –en aquella època era una pasta–, i a partir d’allà el Guillem d’Efak, que va venir a la final, automàticament em va oferir si volia anar a cantar amb ell, en una cosa que es deia Show Nou, i aquí es va embolicar la troca”-

No cal afegir gaire cosa més. Són els records en la veu del mateix Ovidi Montllor que, desafortunadament, moria el 1995, un parell anys després d’haver-nos explicat aquestes vivències. Compaginant el teatre i el cinema amb la Cançó, l’Ovidi també col·labora el 1968, en el grup de Folk de Barcelona, amb el sarcasme tan característic de la seves cançons i també, val a dir, de la seva mateixa vida, com aquesta cançó tan emblemàtica del seu repertori primerenc, que avui torna al Fes ta festa: La fera ferotge. del disc primer d’Ovidi Montllor, una cançó enregistrada i publicada per la discogràfica Discophon l’any 1968, de les que s’havien d’escoltar entre línies, com totes les accions sarcàstiques i de denúncia sota el franquisme.