Sonos Ludum. Paisatge sonor

Paisatge sonor del Joc a Catalunya
(presentació de la secció)

 

Tanqueu els ulls-

Fet.

Obriu bé la ment.

Fet.

Ara penseu en un joc.

Fet.

Com sona aquest joc? No m’ho diguis, a cadascú el  joc li sona de manera diferent: pot ser una cançó de repartir, o una cançó de falda, o el ritme d’una corda de saltar o un impacte de bitlles.

O unes rialles.

O unes rialles. Això és el que anomenarem la Banda sonora del joc. Tot joc té una banda sonora.

No m’imagino un joc sense els seus sons característics.

Igual que els colors donen brillo a un quadre, els sons li donen profunditat, a més la memòria auditiva és de les que més tard és perd. Podem oblidar una xifra, però difícilment oblidarem una cançó o un so.

Jo no recordo cançons.

No cal recordar la cançó sencera però de ben segur que escoltes música i t’evoca coses, això és la memòria auditiva.
Sabem que a tu t’agrada viatjar.

És el que més m’agrada del món.

I quan viatges mires el paisatge, oi?

Sí, es clar.

Doncs un paisatge és qualsevol àrea que inclou tant els trets naturals com els modelats per l’home i que tenen un reflex visual en l’espai. En ecologia es defineix paisatge com un conjunt heterogeni d’ecosistemes.

Espera, espera que no he tingut temps d’apuntar el que és un paisatge.

No cal, aquesta és la definició de la Viquipèdia que és més extensa.

Ah! D’acord.

Ara intentem fer un altre exercici.

Caram avui no pares de fer-me treballar.

Intentem veure aquest paisatge amb l’oïda. El conjunt de sons naturals o humans i que tenen un reflex auditiu el podem anomenar Paisatge sonor.

Ho entenc, és escoltar el paisatge.

Perfecte, jo no ho podia definir millor.
Ara imagineu com seria el paisatge sonor del joc a Catalunya, és a dir a que sonen els jocs arreu del país. Sona igual una partida de morra al costat de la mar que unes quilhes al costat d’un riu i ecos del Pirineu ?.

No, segur que no.

Doncs això és el que recull el llibre Sonos Ludum. El paisatge sonor del joc a Catalunya.
Cada joc té la seva banda sonora, el seu so característic que sona de manera única, irrepetible segons on, quan i qui hi jugui !
Recollir tots aquests sons ha estat l’objecte d’aquest projecte tan engrescador amb l’afany de posar el so de tots els objectes lúdics o d’un ambient juganer en el focus, en el lloc de l’Olimp lúdic que es mereixen.
Durant tot un any, hem estat voltant per tot el nostre territori, captant els sons dels nostres amics i amigues juganeres I que ens han proporcionat una sèrie de sons que, de ben segur, ens han marcat en algun moment de la nostra existència lúdica, i que ens reporten fortes emocions i records. Aquest factor emotiu és el que hem buscat, juntament amb unes imatges evocadores i úniques fetes per Maria Pappalardi, per explicar el so d’una manera integral. Aquests sons els ha gravat i treballat en Carlos Jorge.

Caram quin viatge més xulo.

Recordeu que com diu A. De Saint Exupery “L’essencial és invisible als ulls”.

Ja havia de sortir el Petit príncep.

Doncs sí, fins el proper programa i obriu bé les orelles.