Palmira Jaquetti i Isant
(Barcelona, 1895 – Els Monjos, 1963)
Riure d’infants, neix un món
de l’una a l’altra rialla,
pura rialla que es don¡
a l’encís de l’ou com balla.
Roda que roda el molí,
xeixa de joia moldria
de rialles sense fi,
dring de l’or de l’alegria
de tots els infants del món
al voltant de l’ou com balla.
Infants amb estels al front
i al cor la picabaralla
que se’ls endurà, durà,
picarols d’eterna festa.
Blanca sorpresa, a la mà
l’animeta al joc es presta
com suspesa al pur cristall
de l’aigua viva, tan viva
com el néixer d’un cavall
o de la vela que tiba.
Blanc clofollet, ves què et mou
al ritme de l’hora clara.
De la dansa no dir prou,
I a riure, i a riure encara…
L’Ou com balla és una composició poètica de Palmira Jaquettí que va presentar en els Jocs Florals de la llengua catalana de Tolosa de Llenguadoc a
l’exili. Llicenciada en Filosofia i Lletres, ocupà una càtedra de literatura francesa i es dedicà amb passió a l’ensenyament escolar.
Traductora, compositora, folklorista… participà en missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya en terres de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i Andorra creant més de 10.000 fitxes informatives de cultura popular on descriu de manera detallada els llocs que va visitar en companyia de Maria Carbó, Mercè Porta, Enric d’Aoust o tota sola, entre els anys 1921 i 1940.
En relació a la producció artística i de recerca, en la Biblioteca de Catalunya i en l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat es conserven documents originals de les obres i estudis realitzats. Respecte als llibres publicats, destaca el recull de poesies: L’estel dins la llar (1938) així com els reculls musicals: Mis canciones navideñas (1943) i Trenta cançons nadalenques per a cant i piano (1952).
