“Palmito de Baracoa” – Son de l’Havana

Recentment en plenes facultats vocals i salut ha deixat el Cant de taverna un dels cantaires més emblemàtics. Conegut, reconegut i apreciat.

En Josep Lluís Blázquez s’ha retirat després d’una trajectòria plena de satisfaccions, iniciada fa una colla d’anys amb els Llobarros de Molins de Rei i continuada, sempre amb un gran nivell, amb els Pirates i el Son de l’Havana, el seu grup fins fa ben poques setmanes.

En Josep Lluís ha fruit de debò amb aquesta activitat musical, sempre amable i divertit a dalt de l’escenari, continuava la seva bonhomia, a baix, entre companys i públic.

Ara fa una dotzena d’anys i després de temps de dedicació i recerca, va editar el llibre « El meu avi, el nostre avi «, una magnífica  biografia de José Luis Ortega Monasterio, autor del “Meu avi”.

Primera veu i compositor, segur que el trobarem aquest estiu entre el públic en moltíssimes cantades. Però, mentre tant, ens deixa un gran record i bones interpretacions com aquesta mateixa que va compondre pel disc del Son de l’Havana « L’Illa perduda».

 És una rumba son, feta a mida: Palmito de Baracoa.

Lògicament els seus seus companys del Son de l’Havana li van retre un merescut reconeixement a l’hora que donaven la benvinguda al nou component del grup David Jarque.