Param-param – Bruel

Tenim la sort que al món del folk català hi ha un bon relleu generacional.  Se’m acudeixen uns quants exemples.  Avui parlaré del violí. Al mateix any que va posar-se en marxa el Tradicionàrius 1988, naixia la violinista Anaís Falcó.

Té una formació clàssica de l’ instrument però, al mateix temps, ha sabut connectat amb els pocs referents tradicionals que tenim a Catalunya.  La seva labor ha estat la continuació d’altres bons músics com Simone Lambregts i Francesc Tomàs Panxito que, per cert, ella els considera els seus mestres i que ells tenen com a valor indiscutible de les noves generacions.  Anaís Falcó ha guanyat premis amb els seus estudis sobre el violí català i fet conferències sobre Peret Blanc i Pepito Ferré a Escòcia. Forma part de l’ organització de la Violinada i és responsable dels Tallers de Violí del C.A.T.

Xavier Rota és un guitarrista i cantant de la mateixa promoció, responsable dels Tallers de Cançó del C.A.T.  D’ell també en parlarem un altre dia però avui apareix a Rourenfolk com a company de l’Anaís al grup BRUEL.  No recordo gaires duets d’aquest tipus a casa nostra tret de Crescendo de la Catalunya Nord a principis dels anys 90 i era una proposta molt diferent.

En Xavier i l’Anaís piquen pedra.  En uns moments difícils pel folk, la discografia i la música en general, editen CD’s i treballen amb ganes en el camp de les actuacions en directe de petit format.  Acaben de publicar el disc Ball a dos un treball polit, sobri i de bon gust.  És tracta d’una producció sense maquillatges on els podreu sentir tal com sonen als bolos.  El seu plantejament permet gaudir d’una manera de tocar que emociona.  Escolteu quant joc pot donar una guitarra i un violí a la sardana curta Param-param.