Per marcianes – Miquel Gil

Entre músics, quan volem dir que una obra és estranya i que ningú l’entén diem que és una marcianada.  No és el cas de la música que avui ens ocupa encara que la paraula hi surt.

Miquel Gil té una biografia plena de música que va i ve de la tradició valenciana.  Se’l pot recordar amb AL TALL dels anys 70, amb el rock de la formació que ell liderava TERMINAL SUR i acompanyat del piano de MANEL CAMP versionant El drapaire de JOAN MANUEL SERRAT.  La seva veu trencada i la força amb que interpreta no s’oblida fàcilment.  Fa poc presentava un espectacle amb dansa contemporània i ara ens sorprèn amb un disc que també és un concert, titulat Per marcianes.

MIQUEL GIL que ens va descobrir el cant d’estil valencià, ens ofereix la seva faceta d’autor amb sonoritat i ritmes mediterranis en la seva accepció més àmplia.  I això passa, com diu ell a la cançó, perquè li demana el cos.