Per Sant Joan – Joan Manuel Serrat

Caràtula de Single (1968)

Doncs si, avui posarem una cançó d’aquelles que s’escauen aquests dies.
La música la van compondre en Juan Pardo i l’Antonio Morales, que en aquells temps es deien Juan i Júnior i abans havien estat Los Brincos. La lletra, però, la va fer en Joan Manuel Serrat, que és qui la va cantar i popularitzar en català i que, en definitiva, és qui la va convertir en un clàssic de les cançons que parlen de fets tradicionals a Catalunya.

Molts som els que vàrem viure el que Serrat ens explica en aquest “Per Sant Joan”, una cançó de cantautor que es podria dir que ja ha esdevingut tradicional i popular del nostre país.
——–

Per Sant Joan

Lletra: Joan Manuel Serrat
Música: Juan Pardo i Antonio Morales

Un vespre quan l’estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s’alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire de les llàgrimes
que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida, no ens calia
i res no ens robava el son…

Els anys m’han allunyat del meu carrer
i s’han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s’hagués cremat al foc de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada
una altra vegada veig els ‘nanos’
collint llenya per carrer.
Corren. Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d’on pugui, com ahir,
com si no n’hi hagués d’altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan.
——–