Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal

Santa Llúcia (13 de desembre) és la data central del cicle de l’allargament del dia: Per santa Llúcia, un pas de puça. I que es refereix al fet, gairebé imperceptible, que a partir d’aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.

Però si Santa Llúcia és el 13 de desembre, vuit dies abans del solstici d’hivern, que teòricament el dia encara s’escurça, per què diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

Joan Amades ens ho resol al Calendari de refranys (1933): «Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.»

Joan Arimany, al blog La Devocioteca, ens en dóna una mica més de detalls. Per exemple, esmenta que, erròniament, els folkloristes del s. XIX pensaven que santa Llúcia es celebrava el 23 de desembre i que amb la reforma gregoriana del calendari va passar a celebrar-se el 13 de desembre. Com hem vist, sempre havia estat santa Llúcia el 13 de desembre, però meteorològicament, abans de la reforma del calendari de 1582, s’esqueia després de l’equinocci d’hivern.

Encara una altra explicació plausible és que, encara que fins el 21 de desembre, dia del solstici d’hivern, el sol es pon abans, comença a sortir també uns minuts abans i per això hi ha un cert allargament del dia, pel que fa a hores de sol.

Ja ho veieu, que pel que fa a estadístiques, les podem fer anar amunt i avall segons ens interessi!