Pessebres a Portugal
Portugal és un dels països on la tradició del pessebre està ben arrelada. Un país de llarga tradició catòlica, bressol de sants i d’aparicions marianes, on les tradicions religioses agafen un aire popular molt interessant.
Els inicis de la tradició pessebrística portuguesa es remunten al segle XIII amb la fundació del primer convent franciscà de la península a la vila d’Alenquer. Al segle XVIII el reconegut l’escultor Machado de Castro va crear bellíssimes figures de pessebre per nodrir escenografies pessebrístiques de gran influència napolitana.
El pessebre popular portuguès és molt semblant al català. Fet en un escenari pla i obert, amb muntanyes fetes de suro o bé paper rebregat i molsa. Les figures del pessebre popular són senzilles i van vestides a la portuguesa. A part dels personatges bíblics s’hi poden trobar d’altres personatges propis de la vida rural portuguesa, com un moliner, una rentadora, uns ballarins o una banda de música, tots ells molt divertits i típicament portuguesos. La regió de Barcelos, al nord de Portugal, és un dels llocs on es concentra bona part de la producció artesanal d’aquesta tipologia de figures.
Una altra regió on es produeixen interessants figures de pessebre és a Alentejo, al sud del país. La localitat d’Estremoz és coneguda pels seus bonecos, figures de pessebre fetes a partir de xurros i plaques d’argila, decorades amb colors molt vius.
És tradició muntar el pessebre a les cases a l’inici d’Advent sense la figura del Nen Jesús que es col·loca tornant de la Missa del Gall. Prop del bressol buit es col·loquen els regals de Nadal que es reparteixen a la mitja nit una vegada el Nen Jesús ja ocupa el seu lloc. El pessebre es desmunta el dia de Reis.
Moltes ciutats i pobles construeixen els seus pessebres en una mena de competició per veure qui fa el pessebre més gran. Vila Nova de Famalicao és una de les que tradicionalment té aquest privilegi.
El món de l’artesania popular té molta vida a Portugal, la ceràmica, amb els seus barristas són un col·lectiu molt nombrós i amb bona renovació generacional. Els pessebres portuguesos s’han d’entendre enmig d’aquesta voluntat per mantenir la ceràmica tradicional portuguesa. Així és doncs que molts ceramistes s’han animat a fer les seves figures de pessebre.
A part del pessebre popular que hem comentat, en general no estem parlant de pessebres amb paisatge com els que acostumem a veure a Catalunya sinó de composicions de figures que per elles mateixes ja tenen un context o un entorn concret.
La llibertat creativa dels figuristes portuguesos els ha permès escapar de l’orientalisme en què van caure els figuristes catalans. Així no és difícil veure composicions del naixement en actituds molt divertides, lluny d’escenes pietoses .
Aquest any al meu pessebre de Castellar del Vallès hi he posat un conjunt de figures dels Irmaos Baraça, uns artesans de tercera generació de figuristes de pessebre. L’escena és una Sagrada Família fugint a dalt d’una vespa, que condueix la Marededéu. Cap rigor històric, gens de serietat, un conjunt alegre, divertit i desenfadat que aporta una visió molt diferent sobre el Misteri de Nadal.
El dia que vaig anar al seu taller a recollir les figures vaig entendre una mica millor el tarannà del pessebre portuguès. Tenien una gran quantitat de figures de sants i santes a quina més divertida, i una escena del Sant sopar on tots els comensals estan tocant un instrument musical.
Enric Benavent Vallès
