Popularitat dels números

Popularitat dels números és un treball de l’any 1933 de Joan Amades, el qual està integrat a la sèrie de llibres Biblioteca de Tradicions Populars i que, més endavant, el 2008, l’Associació que porta el seu mateix nom conjuntament amb edicions el Mèdol varen reeditar afegint una introducció de Marta Serra on jugava a través del llenguatge poètic visual amb els números tret, però, del 3 i del 7 que el folklorista abordà en un altre volum de la col·lecció.

Respecte al tractat de numerologia, en l’apartat dedicat al supersticiós  número 13, l’etnòleg exposa que: “Aquest nombre és considerat arreu del món com el més fatídic i de major malastrugança.

La parèmia catalana dedica algunes de les seves precioses produccions al nombre tretze. Es diu que és la dotzena de frare; segons uns, l’és només quan es tracta de cobrar.

Conta la llegenda com a origen que siguin tretze la dotzena de frare, que hi havia un pare proveïdor d’un convent al qual calien tretze ous per a les seves manipulacions culinàries. Com que aquests eren venuts per dotzenes i li era un xic difícil de treure el compte de l’ou en cap, va adaptar el sistema de fer una dotzena de tretze, però de tal manera que el camperol venedor no se n’adonés. Portava una bossa, un sarró i un cistell, i es feia posar mitja dotzena d’ous a la bossa, que eren per a fer les truites de la comunitat; després un quartó, o sia quatre, al sarró, que eren per als pobres malalts, i després, un tercet al cistell, que eren per a fer la minestra del pare prior, que era vellet i li calia menjar molts ous. I així obtenia una dotzena de tretze i només en pagava dotze.”

I, per un altre costat, Amades explica també en aquest capítol  del llibre la parèmia: Tretze són tretze. “L’origen de la qual és atribuït a la forta tossuderia observada per l’antipapa Benet XIII, de llinatge aragonès, que tanta influència tingué en la política catalana, l’actitud del qual tant renou va produir en tot el món cristià. Fou una de les moltes peripècies del cisma i segurament la que va donar lloc a la formació de la parèmia, la proposició feta a l’antipapa pel papa novament elegit a Roma, segons la qual havia de sotmetre el seu cas a l’arbitratge d’un tribunal neutre i comprometre`s a acatar-ne la decisió, fos en el sentit que fos. Benet XIII, cregut que el tribunal li donaria la raó, va acceptar la nova proposició del seu contrari i fou convocat un conclave cardenalici, a Constança, que, després de llarga deliberació, va donar la raó al nou papa elegit a Roma i cregué que el papa Lluna estava fora de la llei. Però aquest, com a bon aragonès, es va entossudir que no hi havia altre papa que ell i va trencar la paraula donada dient que el sol i únic papa era ell, Benet XIII, i no acatà per res els acords del conclave, tal com havia promès, actitud que el poble retratà i concretà amb la graciosa dita de Tretze són tretze.