Programa 073 – 09/09/2011
(Edició 1862)

“FES TA FESTA” ESPECIAL 11 DE SETEMBRE

Aquesta setmana el FES TA FESTA celebra també la Diada Nacional de Catalunya.

Comencem amb dos vídeos recomanats amb sengles versions dels Segadors originals. El romanço popular sorgit a partir de la Guerra dels Segadors de 1640 i que amb els anys s’ha transformat amb el nostre Himne Nacional actual. Podreu sentir-lo i veure’l a la vegada amb dues versions: la popularitzada pel cantautor Rafael Subirachs i una versió coral molt interessant. Al final d’aquest resum us reproduïm el text sencer de l’esmentat romanço.

 

 

 

 

Al llarg del programa, comentarem amb l’Amadeu Carbó alguns aspectes relatius a la nostra Festa Nacional i als nostres símbols, com ara l’himne Els Segadors  i la senyera. I també parlarem sobre la història d’alguns dels personatges històrics protagonistes com ara el mateix Rafael Casanova i el general Moragues.

Pel que fa a les seccions, a banda de la puntual CRÒNICA CASTELLERA d’en Carles Esteve que aquesta setmana titula “Els Castellers de Sabadell es folren” fent referència de la gran actuació feta pels saballuts a la seva Festa Major aquest passat diumenge, tindrem dues reposicions: un EXPEDIENT C, amb l’Amadeu Carbó, titulat “La Mare de Déu està negra”; i unes HISTÒRIES DE GEGANTS, amb la Berta Miró, que ens parlarà d’EnTreball i na Cultura, els gegants de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, dos símbols importants de la nostra nació pel que fa a la Cultura Popular i Tradicional.

I a més, molta música: la polca “Marxa dels segadors” amb el grup PRIMERA NOTA i sardanes de Josep M. Ruera, Enric Morera (per partida doble), Ricard Viladesau i Enric Casals. D’aquest darrer autor, una composició dels anys 20 titulada Angoixa amb vídeo inclòs.

I LA SETMANA QUE VE, COMENCEM LA NOVA TEMPORADA!!!

—————————————————————————————-

ELS SEGADORS

Catalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç
Bon cop de falç defensors de la terra,
Bon cop de falç

Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-

Bon cop de falç…

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;

Una església n’han cremat,
que Santa Coloma es deia;
mataren un sacerdot
mentre que la missa en deia.

Mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
que els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per a regar la terra.

Al davant dels seus parents
deshonraven les donzelles.
i mataven els seus pares
si de mal donaven queixa.

Bon cop de falç…

Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els n’he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-

Bon cop de falç…

A vista de tot això
s’esvalota la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Han entrat a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

Han anat a la presó,
donen llibertat als presos
el bisbe els ha beneït
amb la dreta i l’esquerra.

-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!

Bon cop de falç…