Programa 126 – 07/09/2012
(Edició 1915)

Programa 126 – 07/09/2012
(Edició 1915)

L’11 DE SETEMBRE “FES TA FESTA”

Fes-la teva. Fem-la de tots.

La Diada Nacional de Catalunya d’enguany és una Diada molt i molt especial: reivindicació nacional, compromís i presència, defensa dels drets fonamentals… Tot plegat resumible en dues paraules: llibertat i Catalunya, tal i com pregona el text de Josep M. de Sagarra transformat en sardana pel mestre Enric Morera, la “Cançó dels catalans” que posarà el punt i final a l’edició del FES TA FESTA d’aquesta setmana.

Però abans, moltes més coses: el VIDEO DE LA SETMANA que aquesta setmana són dos i ambdós relacionats amb la Diada i promoguts per l’Assemblea Nacional de Catalunya. No us els perdeu que no tenen desperdici.

http://www.youtube.com/watch?v=9guzU9dWsiU

http://www.youtube.com/watch?v=AhYkMFuATw0&NR=1&feature=endscreen

Un programa que tindrà també les habituals seccions:

  • La CRÒNICA CASTELLERA, amb en Carles Esteve, que aquesta setmana ens relata com “Els Verds fan el millor Sant Fèlix”. Però la crònica d’aquesta setmana és doble ja que, si al programa només hi hem inclòs el testimoni de la gran cita vilafranquina, al hi web trobareu també la relació dels millors castells del cap de setmana passat que s’han esdevingut en altres cites castelleres. Dues cròniques en lloc d’una.
  • A la secció EDICIONS, recordarem un gran CD: l’enregistrat l’any 2010 pel tenora Jordi Molina i l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Salvador Brotons, i que amb el títol “Tenora i orquestra”, fa un repàs al repertori com a solista simfònic del nostre instrument més carismàtic i característic.

I a més, dues reposicions estiuenques:

  • Unes HISTÒRIES DE GEGANTS, en les que la Berta Miró ens explicarà una llegenda que explica una bonica història d’amor: la dels “Gegants de Mollet”.
  • I per acabar el programa, reposarem també un episodi (el darrer abans de vacances) de ELS MINUTS DE L’AGUILÀ, titulat “Qualsevol mesura de previsió sempre és poca”. Si els seus savis consells ens van servir per anar de vacances, segur que també ens són útils a la tornada.

A l’AGENDA us parlarem de la presència de la sardana a la Setmana del Llibre en Català (i viceversa); del Concert de la Diada al Palau de la Música de Barcelona; o de la presentació del CD “Sardanes a la carta”, de la cobla Vents de Riella, d’Agramunt, el proper divendres dia 7 de setembre, al vespre.

 

Aquí teniu el Video promocional del CD amb la sardana “Per molts anys”, de Carles Raya.

http://www.youtube.com/watch?v=Kmd0sXDxkr4

I a les NOTÍCIES ESCOLLIDES del calendari del Cicle COBLA A L’AUDITORI 2012-2013 que ja tenim a tocar, ja que el primer concert està programat pel proper 6 d’octubre; de la Cobla per la Independència; i del 90è aniversari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona; i de moltes coses més…

I encara en l’apartat musical, temes de la pàtria: “La flama” del Grup OBRINT PAS; la sardana “Catalunya, sempre”, del mestre Rafael Ferrer; i un arranjament de “El cant dels ocells” per a tenora i orquestra.

I tot en una horeta, encara no.
————————————————————————-
I encara, abans d’acabar, tal i com us prometem en el programa, recuperem el link del “Lipdub per la Independència”

La lletra de la cançó que l’il·lustra: “La flama”, del grup OBRINT PAS.

LA FLAMA

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu.          
            Vicent Andrés Estellés

Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrent…

———————————————————–

I la de la “Cançó dels Catalans”, de Josep M. de Sagarra

CANÇÓ DELS CATALANS

Per cantar amb totes les venes
i amb un alè que no mor
sols ens plau una tonada
que tots la sabem de cor.
Llibertat, diu quan comença;
Catalunya, diu després,
llibertat i Catalunya
no cal que digui res més!.

Si la cançó sembla vella
mai de sentir-la n’hi ha prou:
les ungles de cada dia
li donen un aire nou.
I lliga amb totes les coses,
amb el negre i amb el blanc,
amb els pals sense banderes
i amb les banderes de sang!.

Català d’aquesta terra,
tu que escoltes al teu pit
tot allò que viu s’hi enterra
de vergonya i de despit.
En les teves nits amargues
t’han sobrat els pensaments
les paraules eren llargues
i han estat curtes les dents.
Si les lluites són enceses
cal que tinguis una mà,
que no es fia de promeses
i que va de dret al gra.

Perquè hi ha molt temps per viure!
Moltes ales en el món…!
I la pell que vol ser lliure
no li manca estrella al front.
Català, l’espiga es daura
per la falç que sap segar…
i caurà allò que ha de caure
si ets català!.