Programa 205 – 14/03/2014
(Edició 1994)

Programa 205 – 14/03/2014
(Edició 1994)

UN “FES TA FESTA” AMB CAPITAL BARCELONÍ

En aquest FES TA FESTA us comentarem abastament els actes celebrats dissabte passat amb motiu del nomenament de Barcelona com a Capital de la Sardana 2014. En nostre benvolgut Amadeu Carbó s’ha fet un fart de treballar i en aquesta edició 205 de la nostra època internàutica serà el protagonista de LA COLUMNA que ha titulat “Tret de sortida” i del reportatge de la part central del programa amb declaracions dels protagonistes agafades in situ i en directe.

No obstant, tot i que aquest reportatge especial ens farà suprimir alguna de les seccions habituals, no us farem esperar a la setmana que ve per saber quin és el número 1 del Top 10 de les DITES I REFRANYS d’en Víctor Pàmies: una classificació que queda encapçalada per aquell que diu: “Si no vols pols, no vagis a l’era”. I tampoc ens podrem estar d’escoltar les doctes paraules del nostre benvolgut Sr. Llorenç. Aquesta setmana  ELS MINUTS DE L’AGUILÀ es converteixen en un espai gairebé gastronòmic, si més no, pel títol que ens proposa: “I, per postres… pa de pessic!”.

També us parlarem de la imminent representació de LA SANTA ESPINA, un altre dels actes inaugurals estrella de la capitalitat barcelonina, que tindrà lloc aquest dissabte, dia 15, a les 9 del vespre, al Barcelona Teatre Musical.

I també tindrem música. Escoltarem una altra sardana de la trilogia barcelonina de Josep M. Ruera: d’aquest Tríptic Laietà guardonat l’any 1970 amb els Premi Ciutat de Barcelona sentirem “Barcelona, la muntanya”. Escoltarem també l’enregistrament en directe de l’estrena també dissabte passat de “Barcelona 2014”, la sardana de la capitalitat que ha escrit el nostre director Jesús Ventura. Podrem sentir també un “Per tu ploro” a ritme de rumba, amb la Cobla dels Sons Essencials d’en Marcel Casellas. I per acabar una altra sardana del granollerí Josep M. Ruera: la titulada “Tocs de festa”.

Perquè al FES TA FESTA continuem estant de festa. És el nostre estatus habitual.