Quan els gegants van a dormir
Tothom espera la sortida dels gegants, sol ser el senyal inequívoc que la festa major ha començat de debò. La màgia d’aquestes figures ha passat de generació en generació i ha superat tots els entrebancs i canvis profunds que s’ha trobat pel davant. Tant és així que una societat com la nostra, altament tecnificada i digitalitzada, continua embadalida davant de les cercaviles i els balls de gegants.
Quan portes i fas ballar gegants, hi ha moments molt màgics i que donen una certa tensió que augmenta l’atenció a l’evolució de les figures i que demana perícia i ofici als geganters. Per exemple per les festes de Santa Eulàlia a la baixada que du el nom de la santeta, hi ha un cable elèctric que els gegants de certa alçada han d’esquivar. Els geganters han d’adormir-los, és a dir ajeure’ls per superar l’obstacle. La maniobra té una certa espectacularitat que només és visible per un grup molt reduït de gent ja que el carreró no dona per gaire.
En aquest sentit la dormida dels gegants de Mataró és espectacular i aplega una gentada que vol veure com aquestes peces d’imatgeria són ajagudes per ser entrades dins l’ajuntament. No cal dir que els geganters fan que aquest moment sigui molt i molt especial. Si podeu pel Juliol aneu a les Santes de Mataró i contempleu aquest moment únic. Si no en teniu l’oportunitat, visiteu l’expedient C al nostre web, us hem deixat un enllaç on podeu veure com s’adorm el gegant Robafaves.
Aquest espectacle i atracció per les ajagudes dels gegants és generalitzada i ve de lluny. Joan Amades ja hi va parar atenció quan era un infant i va quedar gravat en els seus records d’infant. En el llibre Quan jo anava estudi hi dedica una descripció acurada a les quals ell va assistir, calculo que els primers anys del segle XX.
(CORPUS) Per Corpus, al pati de l’Hospital guarnien l’ou com balla, i era obligat entre la quitxalla del barri anar-hi a passar hores i hores. El diumenge de la vuitada, el matí, es feia una processó que voltava pel pati de l’Hospital i era destinada especialment als pobres malalts, els quals, si la malaltia els ho permetia, sortien a veure-la des de la galeria. En aquesta processó concorrien els gegants de la ciutat, però com que eren tan alts i no passaven per la porta del carrer de l’Hospital, que era per on entraven al pati, els havien de passar ajaguts. Tota la canalla ens concentràvem vora de la porta per on entraven els gegants per tal de veure els capitells i els fustam interior que forma i sosté el ninot, vista a la qual donàvem una importància molt extraordinària, i després ens alabàvem que havíem vist el “c….de la geganta” i això donava to i categoria.
Que cadascú completi la paraula c amb punts suspensius com més li plagui.
