Quan l’amor neix (sardana)
Narcís Costa i Horts
Narcís Costa i Horts va néixer a Girona el 15 de setembre de 1907. Instrumentista de tible estigué des de l’adolescència integrat en diverses cobles sempre al costat del seu pare Joan, de qui rebé les primeres lliçons musicals. Més endavant va ser alumne del mestre Baró Güell i Cantó.
El 1932 es funda l’Orquestra Simfònica de Girona, on Costa ingressa com a clarinetista. Formant-ne part va venir a Barcelona a estudiar composició i instrumentació amb Ricard Lamote de Grignon i, a partir d’aquesta experiència, Costa es llançà obertament a la composició d’obres simfòniques. Pel maig de 1936 va estrenar a Girona el “Quartet en fa menor”, la primera. I més endavant la sardana simfònica La non non dels camps.
Amb la guerra va ser mobilitzat i finalment es va exiliar a Méxic on passà més de 40 anys i on realitzà una tasca musical catalana admirable. Va fundar l’Orfeó Català de Mèxic el 1940 i el dirigí fins al 1952. El 1944 estrenà la seva primera simfonia, el tercer temps de la qual porta el nom de Sardana. El 1948 la segona i sempre amb un esperit de superació constant que culminaria el 1960 amb la suite simfònica Historieta, la qual inclou també una sardana.
Guanyador de diversos guardons com el Premi Antoni Nicolau, l’any 1961, per la seva obra “Abril”; el Premi Joan Gols, l’any 1966, pel “Cicle de Lieders”; i el Premi de RTVE a Barcelona de l’any 1974 per la sardana Gerunda per a cor i cobla. Retornà a Catalunya el 1982 i residí a Girona on va morir el 31 d’octubre de 1990.
Però la sardana que ens ocupa és un dels títols que va escriure en la seva joventut, una d’aquelles composicions primerenques que esdevindrien les més populars. Títols com El despertar dels ocells (que ell definí com la més interessant), La cançó del País Baix (tal com ell anomenava el Baix Empordà igual que Josep Pla en deia l’Empordanet) o Quan l’amor neix, la que escoltarem tot seguit.
Uns curts en els quals la cobla llueix bona part dels seus registres i timbres en l’àgil desenvolupament d’un tema valent i brillant, donaran pas als llargs, presidits per una mítica i inspirada melodia per a lluïment de grans tenoristes, al qual seguirà un salt petit de tibles a l’uníson i un tutti animat i atractiu pels balladors, només trencat al final per una coda breu amb nova presència de la tenora, com reblant el seu protagonisme.
La versió que us oferim és l’enregistrada l’any 2015 per la cobla Ciutat de Girona, en un disc commemoratiu del 25è aniversari del seu òbit, amb Josep Coll i Ferrando com a tenora solista.
