El FES TA FESTA va iniciar la seva emissió a Ràdio 4 el mes de setembre de 1989. Jesús Ventura (que ja feia un parell d’anys que treballava en el programa LA VEU DE LA SARDANA, amb els ja desapareguts LLUÍS PRUNEDA i Mª MATILDE ALMENDROS), juntament amb Jordi Mauri i Jordi Font, presentaren un projecte al aleshores cap de programes de l’emissora, l’Enric Frigola, i l’acceptà.
El projecte era força agosarat ja que d’entrada substituïa a un programa amb vàries dècades d’història: ”LA VEU DE LA SARDANA”, anomenat en temps pretèrits “LA VOZ DE LA SARDANA”. A més, la proposta era d’un programa no exclusivament de sardanes sinó de cultura popular en general, fet novedós en la radiodifusió del moment. També el mateix Enric Frigola va suggerir el nom, pensant amb la cançó “Fes ta festa” que cantava el grup ELS ESQUIROLS, amb en Joan Crossas al capdavant.
Així, el primer programa comptava amb dos locutors (Maria Matilde Almendros i Jordi Mauri), un director (Jordi Font), un guionista (Jesús Ventura), una productora (Xeixa Caamaño) i un tècnic, que en el primer any de directe fou quasi sempre l’Àngel Garcia. També des dels primers programes comptarem amb la col·laboració desinteressada d’en Carles Esteve, encara avui el nostre cronista casteller. Fórem la primera emissora que començà a parlar de castells cada setmana, abans del “boom” que vindria en els anys següents.
L’agost del 90 es va fer un programa en directe des de Zuric, amb motiu de la celebració en aquesta ciutat suïssa de l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics.
El setembre del 1991 l’equip queda sensiblement reduït. Ja sense en Font i en Mauri, i sense la productora, la Matilde i en Jesús continuen. Aquell mes d’abril en Josep M. Francino s’incorporaria com a cap de programes i estaria en aquest càrrec fins el novembre del 1997. És en aquest període que s’aconsegueix que el “Fes ta festa” no s’aturi els mesos d’estiu, requisit contractual indispensable però força absurd ja que són els mesos amb més activitat de cultura popular arreu del país.
L’any 93 s’incorpora com a productor en David Puertas. Durant sis anys i escaig estarà fent aquesta tasca, a més de la de donar vida al professor “August Udell”, un personatge fictici que deia les coses sense embuts i amb totes les lletres. Algunes d’aquestes crítiques no foren massa ben encaixades per un món sardanista i de la cultura popular poc habituat a ser criticat, encara que fos amb un somriure a la boca.
L’any 1994 es jubila la Maria Matilde i queden en David i en Jesús sols. L’any següent moriria la Matilde.
És en aquest període que s’inicien diverses seccions al programa: “Instruments de la Mediterrània”, amb en Jordi Roura, o les ja molt més recents “Castellística” (amb en Carles Esteve) o “Històries de gegants”, una col·laboració amb l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya que ens deixà successivament les veus d’Antoni Cecília, Manel Onate i Joan Miquel Merino.
L’any 1997 el FES TA FESTA rep el PREMI AL MILLOR PROGRAMA DE RÀDIO EN CATALÀ que concedeix anyalment Òmnium Cultural i que es lliura la Nit de Santa Llúcia. En la festa de lliurament del premi, en Pere Font Grassa li preguntava a en Jesús Ventura que com es podia fer un programa d’humor i de cultura popular (segurament es referia a les incisives intervencions del Professor Udell). La resposta, òbvia i aclaridora: “Mai hem estat conscients que feiem un programa d’humor. Si que l’hem fet sempre amb bon humor i ens ho hem passat molt bé. Sembla que la cosa es transmet”.
Amb anterioritat també s’havien concedit al programa el Premi als Mitjans de Comunicació de la Federació d’Ateneus de Catalunya i el de l’Obra del Ballet Popular.
Així com els diumenges sempre s’havia emès durant una hora (els deu primers anys de 9 a 10 del matí i en directe i després de 8 a 9), els dissabtes el FES TA FESTA adoptà al llarg dels anys diverses fórmules. Fins i tot, en temps de la Matilde i durant una temporada hi hagué una agenda del FES TA FESTA, els divendres a quarts de vuit del vespre.
L’any 1998, el FES TA FESTA dels dissabtes, que en aquell moment tenia una fórmula d’agenda i s’emetia durant mitja hora, entra de rellogat al programa de la Pepa Fernàndez “BUSCAN’S A LA QUATRE”, també els dissabtes al matí. El que havia de ser una secció breu (5’) amb els actes més importants del cap de setmana, es va anar convertint en una secció sobre refranys que va durar molts mesos i que va anar ampliant els seus minuts. Hi havia dies que s’allargava més d’un quart d’hora. Fou una etapa molt divertida. El refranyer popular és especialment masclista i la Pepa i en Jesús establien uns diàlegs tan “bel·ligerants” com entranyables.
Després la fórmula de rellogats es repetí al programa BABILÒNIA que feien l’Elena Garcia i el Rafel Barceló. Aquí es tractava de fer un recull d’enregistraments curiosos relacionats amb la música tradicional, si fa no fa un antic espai anomenat “Recull de gravacions” que havia fet anys enrere en Jesús o l’embrió de l’anomenat “Els temes d’en Xino” que fa actualment en Josep M. Francino: des de la LUCRÉCIA cantant un txa-txa en català i amb cobla, fins a un grup de grallers tocant el YESTERDAY dels Beatles.
L’any 1999 plega en David Puertas i entra la Rosa de Diego. De la mà de la Rosa naixerà la secció “Cançons que tornen”, en la que vam voler recordar algunes cançons oblidades dels inicis de la cançó en català allà a mitjans del segle passat. També en aquest any s’estabilitza l’horari i passem a emetre dissabtes i diumenges de 8 a 9.
L’octubre del 2001 vam celebrar el programa número 1000. Va ser una celebració molt discreta i senzilla ja que l’emissora no va poder destinar cap pressupost a celebra-ho. Vam tenir però alguns regals molt bonics, com aquest “Romanço del FES TA FESTA” amb el que ens obsequià el bon amic JAUME ARNELLA.
La darrera aventura va ser “La pedra de follet”, un cul·lebró radiofònic en el que vam comptar amb la col·laboració d’en Jan Grau, l’Amadeu Carbó i en Pep Adell. Es tracta d’una història dramàtica en la que a base de veus i efectes especials es repassaven alguns dels personatges de l’inacabable fabulari català. El mateix Amadeu Carbó ho va definir com el primer cul·lebrot antropològic radiofònic de ficció.
La Rosa va marxar al setembre del 2002 i es va incorporar la Marta Solé que estigué al programa tres temporades.
Amb la Marta es va començar a parlar de la presència a Internet de la cultura popular i tradicional i es va obrir una petita escletxa a la poesia, que s’havia abandonat des de l’adéu de la Matilde. I també en aquestes temporades es va treure del bagul dels records enregistraments sonors curiosos on es barregen la música d’arrel popular amb els estils més variats.
I des del 2005 la segona veu del programa va ser ja oficialment l’Amadeu Carbó. Amb ell vam recuperar una secció intermitent del programa com “La festa que ve”, espai en forma d’entrevista o reportatge que ens parla, com indica el seu nom, d’una festa propera en el calendari, quasi sempre de la setmana següent a la de l’emissió. Ell també va iniciar els seus “Expedients C”, una espècie de calaix de sastre que tracta sobre els més diversos temes de la cultura popular: des de les construccions dels calendaris festius, tradicions ancestrals, joguines populars, i un llarg etcètera.
També en aquests anys s’incorporà a l’equip el Sr. Llorenç Aguilà i el seu espai de costumisme. Una mirada en perspectiva a com érem fa 80 ó 100 anys i una reflexió amb to jocós sobre l’evolució i el paper de la cultura popular en les nostres vides. Així podem parlar de neveres, de carters, de bosses de viatge, de les relacions entre pares i fills o de tramvies, per posar alguns exemples.
El dia 11 de febrer del 2007 es va fer un especial de 3 hores per celebrar l’edició 1500 del FES TA FESTA. El nostre programa dels diumenges de 9 a 10 del matí, envaí la parcel·la del nostre company ASER RUIZ i el seu programa LA CARPA. Fou un programa en directe des d’un estudi mòbil muntat davant del Palau de la Virreina, de Barcelona, en plenes Festes de Santa Eulàlia. Una experiència meravellosa en la que ens acompanyaren la pràctica totalitat dels col·laboradors que havien passat pel programa en les diferents etapes.
I després del 1500, va venir el 1501, el 1502, i fins que un dia, el mes de maig del 2009, una ment preclara de la radiodifusió catalana va decidir que el FES TA FESTA havia de marxar de la programació de Ràdio 4. Que aquell 30 d’agost havia d’acabar la nostra relació amb l’emissora. Només 15 dies abans de complir el 20 anys en antena. Una ment sàvia i… sensible, com podeu comprovar.
Però la gent del FES TA FESTA no es va rendir. I el dia de Sant Jordi de l’any següent començaven les emissions del programa des d’aquesta web a INTERNET. (Aquí el podeu recordar)
I vam arribar a 2000 programes. I a 26 anys d’emissió. I el 2015 ens van concedir una preuada MENCIÓ D’HONOR DELS PREMIS DE RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA.
I als 2100, el 2200, el 2300 …
I vam seguir endavant.
Any rere any continua ampliant-se la plantilla de seccions, se’n van creant de noves a cada temporada. També es redissenya i modernitza el web, i va creixent el nombre d’emissores que transmeten el Fes ta Festa.
Els anys 2016 i 2018 vam fer programes especials de 20 hores en directe com a participants en el marc de la Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona, el SOM CULTURA POPULAR, des de l’antiga Fàbrica Fabra i Coats del barri barceloní de Sant Andreu del Palomar. També el Fes ta Festa participa en el FiraCastells de Valls i transmetem en directe La Patum al Cat els anys 2018 i 2019.
Amb tot aquest bagatge, en arribar a l’edició 2400, a finals del 2021, els programes, els especials i les seccions (que en llenguatge postmodern anomenem podcasts) aporten al web més de 7000 entrades entre àudios, textos i fotos, que queden penjats i disponibles per escoltar, llegir i veure en qualsevol moment i des de qualsevol indret del planeta internàutic.
L’any 2020, però, la irrupció de la COVID sacseja el món sencer i ens duu al confinament, El Fes ta Festa no s’atura ni amb la COVID i, sobre la marxa, ens vam haver d’anar adaptant a la nova realitat. El 20 de març vam emetre el primer Fes ta Festa confinat.
Al llarg de quasi dos anys es fan els programes adoptant el sistema de teletreball, en xat, fins que el 18 de maig del 2022 arriba la sotragada més gran, la pitjor: la mort de Jesús Ventura i Barnet, creador i director del Fes ta Festa al llarg de 33 anys.
L’equip del programa, d’acord amb la voluntat expressada pel mateix Ventura, acorda continuar fent el Fes ta Festa, adequant-se a la nova situació.
El gener del 2023 es renova estèticament el programa, amb l’actualització de sintonies i les emissores que s’hi van incorporant.
Com deia sempre Jesús Ventura: el Fes ta Festa no s’atura mai, ni per vacances.
