Qui més té, més vol

Diu el refranyer que La pobresa necessita molt, però a l’avarícia li falta tot. Quan dèiem que No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita estàvem ressituant la mida de totes les coses, relativa i molt diferent per a diverses sensibilitats.

Per això també diem que De por i de fred, com més se’n té més se n’admet, o Com més es beu més set es té. O fer com la mar que com mes té, més brama.

De la mateixa manera també que, en sentit positiu, i referint-se a aquest excés o fora mida, podem sentir a dir que La paciència és una pasta, que com més se’n té més se’n gasta.

Qui més té, més vol.