Qui molt s’abaixa, el cul ensenya

Dignitat. Si tenim clara alguna cosa amb tot el procés endegat d’autodeterminació nacional és que volem restituir la dignitat dels catalans. I el respecte.

Després de tres-cents anys de vassallatge per dret de conquesta i de ser com un gra al cul per al govern d’Espanya, pel difícil encaix, atesa la poca cintura i pluralitat dels governants, cal trobar una sortida digna per al nostre poble.

La clau, a banda del respecte per la diversitat que no es veu enlloc («¡brilla por su ausencia!»), ha estat aglutinar cap al sentiment nacional els nouvinguts d’ara i els que van vindre en diversos moments i han viscut en la pròpia carn els greuges de ser català o viure a Catalunya.

Ho podem lligar amb altres dites, com ara Cornut i pagar el beure, Pagar els esquellots, o Quedar cul batut i cara alegre.