Qui no tingui cap, que tingui cames
De vegades la cruesa del refranyer se’ns mostra en tot el seu esplendor amb alguna dita incontestable, carregada de raó i de seny.
En aquest cas, els oblits, generalment ens fan recular un camí o fins i tot desfer-lo, per esmenar aquell oblit.
La manca de memòria, per tant, habitualment ens compromet i ens obliga a fer marxa enrere per trobar remei a un oblit o omissió. Per tant, és un bon consell cuidar el cos (les cames) a mida que la memòria (el cap) ens va fent fallida.
Qui no tingui cap, que tingui cames.
