Qui no vulgui pols,
que no vagi a l’era
(Top 10 – Núm. 1)

I en primera posició va quedar el refrany Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Una de cada 3 persones va situar aquest refrany al seu rànquing.

Aquest proverbi significa que qui vulgui tranquil·litat, millor que no cerqui complicacions. És a dir, que qui no vulgui disgustos, que no es fiqui en raons. Hi ha un equivalent que trobem en diverses llengües romàniques que diu que Qui no vulgui veure llàstimes, que no vagi a la guerra (Quien no quiera ver lástimas, no vaya a la guerra, o Chi ha paura, non vada a la guerra). I encara podríem trobar altres equivalents a partir de la simbologia del bosc: Al bosque no vaya quien de las hojas miedo haya; Qui a peur des feuilles, n’aille point au bois; Chi ha paura d’ogni foglia, non vada al bosco, en el sentit que ‘Qui té por de les fulles, que no vagi al bosc’. La immensitat del mar també pot provocar pors: Non vada in mare chi d’acqua ha paura (‘No vagi a la mar qui l’aigua tem’). O encara, Qui no vulgui ballar, que no vagi al ball, que aconsella no anar allà on no es vulgui participar.

Amb aquest refrany retornem a la tradició pairal: l’era és l’esplanada empedrada o de sorra que hi ha davant de les masies on es feia la feina del batre per separar el gra de la palla. Aquest procés provocava una polseguera ben visible. Qui sap actualment què és una era o què vol dir batre? Però el proverbi continua ben viu, i és ben curiós que hagi estat el que ha rebut més vots entre els enquestats, amb diferència! Curiós perquè molts proverbis del nostre refranyer neixen en una societat no alfabetitzada, de caire marcadament rural, on la trasmissió de la cultura (ja siguin regles de comportament moral, previsions meteorològiques o coneixements sobre les tasques al camp) s’havia de fer a través d’aquestes peces orals, de rima fàcil per facilitar-ne el record i la pervivència.