Qui té ofici, té benefici

Home de molts oficis, pocs beneficis. La inconstància té conseqüències nefastes. Diem d’algú que no té ofici ni benefici quan no té una manera fixa de treballar, de guanyar-se la vida. De vegades la dispersió ens pot portar a ser uns tastaolletes, que sabem una mica de molt, però poc de cada cosa. Altrament, en altres moments hi havia persones il·lustrades que no limitaven el seu saber a una única disciplina, sinó que excel·lien en camps ben diversos.

En què quedem, doncs? Suposo que, com gairebé sempre, la qüestió és saber trobar l’equilibri entre els dos extrems i navegar-hi còmodament.

Abans, la preocupació dels pares (o dels pares dels nostres pares) quan algun fill no els sortia dotat per a l’estudi era que almenys aprengués algun ofici, per poder-se guanyar la vida i durant molts anys alguns oficis no tenien gaire bona reputació (ni bona remuneració). Molta feina ha fet una bona formació professional per capgirar aquestes tendències!