Qui va ser Joan Tomàs i Parés
Joan Tomàs i Parés va ser un músic molt actiu, entregat incansablement a la cultura del país. La seva aportació al patrimoni cultural català és insubstituïble, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva obra, a través de l’estudi, la investigació i la transmissió en classes, escrits, conferències i concerts.
Va realitzar una important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars. Va treballar per preservar i promoure la música popular com a patrimoni de la cultura catalana. També va ser un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. Totes aquestes idees immerses en la seva personalitat, queden també manifestes en les seves composicions.
Amb el seu caràcter silenciós, respectuós, discret i humil, i la importància del seu rigorós mestratge a través de la música i de la seva afable persona, va arribar a molta gent. A les seves mans els cors creixien i assolien grans èxits, alguns passaven a ser orfeons.
Conèixer el mestre Tomàs commovia admirablement, incentivava a aprendre, millorar com a persona i col·laborar en la proposta que s’estés duent a terme.
Joan Tomàs va néixer el 4 d’abril de 1896 al carrer de la Unió de Barcelona. Provenia de famílies pageses; fill de Benet Tomàs i Veciana, natural d’Alcover (Alt Camp), i de Rosa Parés i Rovira, de Bonastre (Baix Penedès), però el seu pare va ser ebenista i va establir-se a Barcelona per obrir una botiga al carrer Comtal.
En Joan era l’onzè fill, però ell només va conèixer la seva germana Francisca, tretze anys més gran.
Des de ben petit, pel carrer l’atreïen les músiques (les pianoles dels pidolaires, els teatrins, les campanes…) i quan arribava a casa, al piano de la seva germana, tocava les melodies que acabava de sentir, sense encara haver estudiat música. Tenia el que s’anomena en termes musicals, l’oïda absoluta.
El 1907, amb deu anys, va començar els estudis a l’Escola Municipal de Música amb els mestres Lluís Millet, Marià Viñas i Enric Morera.
El següent curs, va entrar de cantaire a la secció de nois de l’Orfeó Català, dirigida pel mestre Francesc Pujol.
A partir d’aquest moment Joan Tomàs va viure un seguit d’esdeveniments històrics que el van conduir a formar part dels mestres que han contribuït a fer créixer el nivell musical i cultural català i han deixat un llegat que persisteix al cap dels anys i constitueix part del patrimoni propi del nostre país.
