Ramon Muntaner – “Cançó de carrer”
Càpsula número 79
Probablement la música més recordada, que no pas l’única, de Ramon Muntaner és el seu treball a la banda sonora de la versió cinematogràfica de La Plaça del Diamant, sobre la novel·la de Mercè Rodoreda, interpretada per Sílvia Munt.
Això era l’any 1982. Però aquests no són els inicis de Ramon Muntaner. Deu anys abans, una mica instigat i pressionat pels seus amics, Ramon Muntaner, estudiant simultani de filosofia i de música, es presenta l’any 1972 al concurs de noves veus que organitza La Cova del Drac.
“Jo no tenia clar si volia dedicar-me a això de la música. Jo feia teatre en un grup d’aficionats a Cornellà, i allà feia músiques i feia cançons, i algú em va animar a que em presentar en aquest concurs. Jo vaig dir que no, i al cap d’un temps, algú em va trucar –una persona molt lligada als mitjans de comunicació–, l’Enric Frigola, perquè havia sentit una maqueta i em va dir, Ramon anima-t, presenta-t, i al final em van convèncer i m’hi vaig presentar. Van ser els meus inicis. Allà vaig guanyar aquest concurs de noves veus a la Cova del Drac”
Finalment però, Ramon Muntaner no es quedarà només en el paper de cantautor. Quan surt guanyador de la Cova del Drac, tot just comença el seu futur ple d’activitat i gestió cultural, que el duran també als escenaris teatrals, al cinema, a fer ràdio i a presidir la seu de la SGAE a Catalunya.
“Jo he sigut una persona, al llarg de tota la meva vida, que sempre he estat obert a moltes possibilitats, per un costat, i per l’altre que sempre m’han interessat molts temes diferents del que és la vida professional i personal, i molt obert a fer aquestes coses. Llavors, durant molts anys de la meva vida vaig treballar com a cantautor, vaig fer cançons. Durant uns quants anys de la meva vida vaig compartir això treballant molt en teatre –he fet molts muntatges teatrals–, uns altres anys ho vaig compartir també amb cinema. Durant altres anys he anat fent col·laboracions en el món de la ràdio, que és un món que em fascina. I, en un moment determinat se’m va plantejar la possibilitat de poder entrar en el camp de la gestió cultural, perquè jo havia dit, des de fora, que em semblava que la gent que fes temes de gestió cultural no estaria malament que conegués per dintre la situació. I quan se’m va proposar, em vaig plantejar molt seriosament, primer, que el tema m’interessava; segon, que si m’interessava veia molt difícilment compatibles les dues coses. Vaig decidir que el tema de la cançó, de la música i la composició, que havia provat molts anys i m’havia agradat molt i m’ho havia passat molt bé, i que era moment d’obrir una altra etapa de la meva vida. A mi m’agrada viure la vida així, molt oberta”.
Nosaltres però volem recuperar aquell primer Ramon Muntaner, el cantautor que enregistra el seu disc primer l’any 1975. Per això avui torna al Fes ta festa una cançó que forma part de la seu particular historial discogràfic. Recuperem per això una cançó d’aquell disc enregistrat i editat pel segell Edigsa. És la Cançó de carrer. La lletra, la música i la veu són de Ramon Muntaner, a qui sorpren la mort a finals del 2021.
