Rapsòdia de Nadal
Fèlix Martínez i Comín
![](https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2012/01/Fèlix-200x300.jpg)
El “Clàssics de cobla” d’avui no és una sardana. En el repertori coblístic trobem obres simfòniques de tot tipus, si bé, les més popularitzades han estat sempre les de petit format: obres amb una durada d’entre 4 i 8 minuts, per a cobla d’onze instruments i amb un paper de percussió “ad libitum”, és a dir, suprimible segons criteri del director. Moltes obres amb aquestes característiques han assolit una notòria popularitat ja que s’han pogut interpretar en tot tipus de concerts.
I si bé el nom de “glosa” ha esdevingut erròniament comú a moltes d’aquestes obres, hi ha hagut autors que no han renunciat a les formes musicals clàssiques per definir-les, com és el cas que ens ocupa, el del mestre Fèlix Martínez i Comín al que li devem, poemes simfònics, suites, concerts o rapsòdies com la que us presentem avui: la “Rapsòdia de Nadal”.
Martínez Comín va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1920. Estudià piano i violí al Conservatori Municipal de Barcelona i harmonia i composició amb Joaquim Zamacois. Intèrpret de trompa a l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i a l’Orquestra Amics dels Clàssics. Als anys quaranta es va especialitzar en la música de ball, de la qual fou un destre arranjador. i també es va iniciar en la cobla, gènere que finalment va conrear abastament i en qual va obtenir nombrosos premis i èxits.
En el camp de la sardana va destacar per la seva constant de qualitat, amb un apassionat lirisme i una excel·lent tècnica, aconseguint llargues i inspirades melodies que, després, genialment repetides en el fort final de l’obra, li conferiren un segell personal que l’acompanyà en la majoria de la seva producció i que va esclatar l’any 1971 amb la sardana “Rosa de Sant Jordi”.
La seva producció també inclou música de cambra, lieder i algunes peces simfòniques que no s’aparten del llenguatge tonal.
La “Rapsòdia de Nadal” és una obra escrita l’any 1983 i en la que hi trobareu glosades algunes de les nadales catalanes més populars, amb un tractament instrumental preciosista, propi del gran coneixedor de la cobla que era, i unes harmonies justes i delicades, en el més pur esperit romàntic. La versió és de la cobla Els Montgrins, enregistrada l’any 1992.
“Rapsòdia de Nadal”, de Félix Martínez i Comín.