Salvador Masdéu
La feina de figuraire sempre s’ha vist com la d’un treball menor, modest, de poca importància, i en els millors casos, la seva feina és considerada com el d’un art de segon ordre.
Possiblement aquesta valoració és el motiu pel qual disposem de tan poca informació en relació als excel·lents figuraires del nostre país, dels quals sovint, només en tenim la informació, que ens va deixar Joan Amades a la seva enciclopèdica obra El Pessebre.
Un dels grans figuraires catalans va ser, sens dubte, Salvador Masdéu, que va néixer i morir a la ciutat de Barcelona (1864-1918). D’ell, com tants d’altres (Pere Teixidor, Josep Prats, Pere Pasqual i un llarg etcètera) en sabem ben poca cosa. Però en aquest cas, disposem d’un material molt valuós, que ens pot ajudar a identificar la seva obra: els motllos.
Al primer quart del segle XX, Lluis Carratalà i Vila, un dels grans figuraires catalans, va adquirir els motllos de Salvador Masdéu, algun d’ells, amb la signatura original gravada. Són motllos de gran qualitat, que conserven tots els detalls de forma extraordinària. Són molt complexos, formats en alguns casos per més de vint peces, i per si mateixos ja són una obra d’art. Per dissort, i a causa d’una inundació, se’n varen perdre molts, però Lluis Carratalà en va conservar força, que va emprar puntualment. A la seva mort, i posterior falliment de la seva filla Montserrat, els va llegar a qui fou el seu deixeble, en Toni Pruna, qui vetlla actualment per la seva conservació.
La certesa que ens dóna l’origen dels motllos, i fins i tot la informació que hi tenen gravada (signatura, dates, etc…) ens permet poder identificar amb tota seguretat l’obra d’aquest gran autor.
És el moment, doncs, d’iniciar un treball de recerca en relació a Salvador Masdéu, identificar el major nombre de figures, inventariar els seus motlles, localitzar figures a col·leccions públiques i privades i organitzar una exposició per a poder, a l’any 2018, honorar-lo tal i com es mereix, en el centenari de la seva mort.
Antoni Dorda i Ventura
Mataró, 6 d’octubre de 2016