Sant Tornem-hi, la recuperació del Corpus
L’any 1992 va ser un any especial per a Barcelona, destaca la celebració de l’Olimpíada que va posar la ciutat, diuen, al centre del món. No sé si realment va ser així, però va ser un període de temps on tot era possible. Només calia proposar-s’ho.
És en aquest context on es va veure la possibilitat, a partir d’una conversa entre l’alcalde Pasqual Maragall i el Cardenal Arquebisbe Ricard Maria Carles i Gordó, de potenciar i recuperar el Corpus com a festa de caire ciutadà i la processó amb tot el seu fast.
Aquesta intenció va fer treure la pols a una part del projecte anomenat Recuperació de les Festes Tradicionals de L’Antiga Barcelona. La totalitat del projecte contemplava la recuperació i reinvenció d’un seguit de festes i elements com la Carassa de Nadal, Santa Eulàlia, el Corpus i la recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella, que comprenia la reconstrucció del bestiari històric de la Ciutat.
El projecte va ser elaborat per la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella l’any 1984 i el podem emmarcar dins el procés en què estava immers el país en la recuperació dels seus elements festius tradicionals. Després dels llargs anys del franquisme, era una font per assolir una identitat local i retrobar o crear models festius vàlids per al que era una nova societat democràtica, on el carrer tornava a ser l’espai natural de l’expressió festiva.
En el cas del Corpus va ser l’última peça del pla que va entrar en joc i que avui podem contemplar com un projecte festiu plenament assolit en tots els seus vessants, religiós i el popular. El Corpus barceloní “recuperat” o reinventat es compon de dos blocs ben distints, per un cantó els actes de caire cívic o ciutadà i per un altre els religiosos .
La celebració cívica es centra, el dijous, en un itinerari pels patis més nobles de ciutat vella, a part d’altres activitats paral·leles, una proposta per fer un volt per els carrers vells, tot visitant els edificis i patis més interessants de la Ciutat on hi ha instal·lats els Ous com Ballen i on darrerament van agafant paper les catifes i d’altres decoracions de l’art efímer .
El Diumenge és el dia de l’ofici i la processó, el primer és de caire solemne i es celebra al pla de la Seu pels volts de quarts de set. La composició de la processó consta de dos fragments ben diferenciats, un format per la comitiva festiva, amb els elements folklòrics, i l’altre religiós separats els dos a una certa distància.
Amb la festa del Corpus, present una altra vegada al carrer, Barcelona havia recuperat part del seu patrimoni festiu i cultural que és sens dubte un dels segells d’identitat de què la ciutat havia gaudit durant centúries i que avui pot tornar a fruir amb tota la dignitat que aquesta celebració requereix .
