Santa Llúcia dia de l’any gloriós
A Barcelona, la tradició popular anomena “Fira de Santa Llúcia” al mercat de figures de pessebre i elements nadalencs que es forma davant la catedral i que antigament començava el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Reuneix, en un mateix lloc i unes mateixes dates, pessebristes, artesans, venedors de verd i un munt de famílies que any rere any compleixen amb la tradició de visitar la fira i comprar aquella figura pel pessebre, l’arbre, una mica de suro o un ram de vesc per regalar. A la fira hi podem trobar tot allò que necessitem per guarnir i decorar la llar i la taula nadalenca i vestir el nostre pessebre.
Però quan passegeu pels carrers, ara amples i planers adés estrets i costeruts, però sempre plens d’il·lusions infantils i adultes buscant aquell pastor per completar el ramat, el grapat de molsa per omplir prats pirinencs o el pou per poder abastir d’aigua la pobra dona que espera amb la gerra, penseu que darrera de cada parada, de cada venedor o venedora hi ha una llarga història que comença a principis d’any perquè quan arriba l’hora d’inaugurar la Fira tot estigui a punt. Darrera cada parada també hi ha una llarga crònica familiar, que comença amb l’avi o l’àvia, el tiet o la tieta, el pare o els germans, quan encara s’il·luminaven els pessebres amb làmpades d’oli o llums de carbur, quan les parades eren dos cavallets amb un tauló al damunt i cada nit s’havia de desmuntar i guardar el gènere per tornar-lo a muntar l’endemà, quan encara la diferència de classes es visualitzava en els espais públics i s’emboscava en els cors farisaics. Molts firaires recorden els començaments quan eren petits i els seus pares els portaven a la fira, els dies que no hi havia escola, alguns acabats de néixer restaven amagats sota el taulell ben embolicats, després d més grans a ajudar. D’altres recorden com agafaven el tren de bon matí i tornaven al vespre o a l’endemà carregats amb farcells de mata i herbes recollides al Montseny, amb caminades d’hores i hores fins arribar a l’estació, per poder vendre la mercaderia a la fira.
La Fira de Santa Llúcia és una fira molt especial: per tradició, per rellevància social i per simbolisme. Està documentada des de l’any 1786; imagineu el gran Ramon Amadeu venent figures en una parada? Havia arribat a tenir més de 400 parades, entaforades entre els carrerons estrets que circumdaven la Catedral (carrers de Corribia, Nou de la Plaça Nova, dels Comtes, del Bisbe) abans de l’obertura de a plaça actual. Des d’aquella època només consta que no es celebrés durant els anys de la guerra civil. Per rellevància social, ja que la quantitat de milers i miler de persones que es desplacen fins la Fira durant la seva celebració és realment incalculable. Per simbolisme per tot allò que representa i perquè situa Barcelona i Catalunya com a lloc capdavanter a nivell mundial en una fira d’aquestes característiques que no té gaires paral·lels.
Des dels seus inicis la fira ha estat en permanent evolució, adaptant-se als temps segons les necessitats de cada moment: ha anat variant els espais de presentació, modificant les dates d’inauguració, incorporant novetats de mercat, etc. És un reflex de la societat en cada moment i ha mantingut una triple funcionalitat: lúdica, econòmica i social. Tot i la seva llarga tradició s’ha anat re inventant i ha sobreviscut a moments de crisi de tot tipus. El seu futur depèn de la capacitat present de saber fer les coses que realment convenen a la col·lectivitat, amb la ment ben oberta, mirant a l’horitzó sense descuidar d’on venim i, sobretot, amb molt de sentit comú.
Algú s’imagina un Nadal sense la Fira de Santa Llúcia?
