Sardana en Do
Sardana en Do
El Nadal de 1943, pocs mesos després d’escriure Sant Martí del Canigó, Pau Casals va compondre una altra sardana per a piano, batejada amb el nom de la tonalitat al títol, Sardana en Do. La dedicatària de la partitura fou per a la nena Michelle Puig, una altra de les filles del metge René Puig. La instrumentació per a cobla és d’Enric Casals qui la va realitzar, just després de la mort del seu germà, el 1973. Un cop enllestida demanà d’assajar-la als músics de la Cobla Barcelona. Felip Vila era aleshores el flabiol de la formació i recorda que Enric Casals després d’un primer assaig amb la cobla hi retornà diversos dies després per a sentir-la de nou amb algunes modificacions. Els materials restaren a l’arxiu car poc temps després la Cobla va cessar la seva activitat. Vila va conservar a casa seva l’arxiu històric de la Cobla Barcelona fins que (l’any 2008) el va cedir a l’associació Músics per la Cobla. Fou tot el contingut, totes les partitures, menys les de Pau Casals: entre elles justament aquella sardana carrregada de l’emoció que li va causar haver-la pogut estrenar en la privadesa d’un assaig. L’estrena finalment tinguè lloc a Sabadell l’any 2011 càrrec de la Cobla Mediterrània sota la direcció de Bernat Castillejo
Escoltem la Sardana en Do una sardana de Pau Casals interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció d’Antoni Ros Marbà.
Si voleu aprofundir en el coneixement de les sardanes de Pau Casals podeu accedir a l’estudi musicològic “De Festívola al Preludi d’El Pessebre. Una aproximació al catàleg d’obra de Pau Casals a partir de les seves sardanes” d’Albert Fontelles i Anna Costal . Aquesta recerca va ser mereixedora d’una de les Beques de Recerca de la Càtedra Pau Casals l’any 2023 i que trobareu enllaçat en el nostre web.
