Segells d’identitat
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
El debat està garantit; una bandera és un drap? Tic, tac, tic, tac… (ah, depèn…) Ja hi som! Mireu; una de les accions que els humans portem a terme quan ens identifiquem “de ple” amb alguna cosa que ens fa vibrar i “mos” emociona, aquesta, pot provocar que, com a resultes, pengem al balcó un tros de tela. Que sí, que ja ho sé! No ho fa tothom… (com alguns pregonen hi ha una “majoria silenciosa”) però, ves que passi quelcom de sonat que, llavors, un vistós nombre de gent es manifesta, com per exemple, ara mateix succeeix amb “el piloto” de carreres de Cervera; lo Marquez (alies lo tro). Feu, feu un tomb per places i carrers de la capital de la Segarra veureu en quantes façanes amb baranes al balcó hi ha penjats llençols de color taronja amb “lo número 93” estampat.
Que sí, que no passa cada any això de tenir un doble campió del món que doni voltes en els circuits de motos a tota pastilla! (ves, que és allò de: – Va, prova-ho, tu! i… ja veuràs que de fàcil no en té res, tros de… suro! ) Així, doncs, dir des d’un humil racó de la comarca veïna: Felicitats, Marc!
Però bé, això de treure a lluir de “cara al sol” banderes, no acaba aquí. Servidor sóc dels que tinc estelades als quatre vents i… que en fa de dies que ja hi són! Veig que va per llarg, la cosa, però, tossut, “les mantindré fidel per sempre més al servei d’un poble” (al balcó) fins que hi hagi canvis. “Allavontes”, retornaré només a treure les barres en dates senyalades com; la Diada, la Festa Major o… altres, que siguin per celebrar amb estima. Ja es veurà… desitjo!
Ara bé, en relació al fet de saber posar banderes, trobo que… hauríem d’aprendre’n, també, a saber-les treure. I, si més no, renovar! Perquè, quan porten un temps perllongat al carrer n’hi ha que han perdut com a mínim el color. – Home, és un signe d’identitat. I tant! però, també de deixadesa, no?
Pel que fa a les que onejo comencen a tenir dies i, somio, que… en breu les podré guardar. Així, doncs, deixaré apuntat a la família que siguin pels néts i… si pinten bastos; les utilitzin! Clar, que, ben mirat, s’estimaran més que els deixi “quartos” que, quan els convingui els faran brillar.
Una abraçada ben forta… i fins a la propera!
