Siusplau, deixeu pixar al matxo….
Aquest cap de setmana és el cap de setmana geganter per excel·lència. La celebració de la Ciutat gegantera, enguany a Manlleu, marca el calendari d’aquest àmbit festiu. Les ciutats geganteres donen per molt. Entre d’altres coses, retrobar vells companys i amics,tot aprofitant per fer barrila de diferents aspectes d’aquest bell ofici, a mi m’agrada qualificar-lo així, de portar gegants.
Però a banda de la Ciutat gegantera i de les festes amb gegants, de les que ja en parlarem en una altra ocasió, el passat dia 8 d’abril el món geganter va generar una de les noticies que més ha fet parlar a les persones vinculades a aquesta activitat. La notícia venia signada per quatre de les entitats referents d’aquest àmbit: la Coordinadora de Colles de Geganters i Grups de Grallers de les Comarques Meridionals de Catalunya, el Cercle Internacional d’Amics dels Gegants, la Coordinadora de Geganters de Barcelona i l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.
En essència la noticia que duia per titular “El fet geganter mira cap el futur” no era res més que una declaració d’intencions, de bones intencions. Els presidents de les entitats involucrades feien públic el propòsit d’encetar camins d’entesa, que si tot va be es traduirà en un futur no gaire llunyà en col·laboracions entre les diferents organitzacions de geganters.
Fins aquí res a dir, al contrari felicitar-nos tots plegats. La família gegantera hi sortirà guanyant, segur. El que no acabo d’entendre es que hi hagi polèmica agre del tema. Sembla que hi ha qui no ha paït gaire bé la notícia, i molt menys les intencions d’entesa. Els fòrums en van plens de detractors, els comentaris a peu de carrer, faixa en mà, tampoc es queden enrere. Ara bé, si preguntem quines son les desavinences que fan que aquests col·lectius hagin d’estar eternament allunyats, no trobarem una resposta. És allò d’aquell experiment de la gàbia dels micos. Com que sempre ha estat així… els de Barcelona son aixans… els de l’Agrupació no es queden curts… els de les Meridionals i els CIAG patatim patatam… I tot plegat, en el fons res de res.
Ara cal donar temps a que aquestes bones intencions es comencin a materialitzar en accions concretes. A mi m’agrada pensar que no trigarem gaire en veure quelcom. Però si us plau, i com deien en una serie de Dagoll Dagom, deixem pixar el matxo o el que és el mateix donem un temps de confiança.
Geganters moltes felicitats.
