Somni (sardana)
Manuel Saderra i Puigferrer
Manuel Saderra i Puigferrer neix a Tortellà, a la comarca de la Garrotxa, el 15 de juliol de 1908. Malgrat les importants referències musicals a la família (el seu germà Josep Saderra fou el popular compositor de sardanes com la “Maria de les trenes” o “Bell Penedès”, per posar només dos exemples), i el seu pas per diverses cobles com a trompetista, el seu estil com a compositor d’allunya del classicisme i esdevé renovador, sorprenent, molt allunyat del del seu germà, segurament un dels motius pel qual signava amb el segon cognom, PUIGFERRER, per no confondre’s amb ell.
![Manuel S. Puigferrer](https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2012/11/Puigferrer-1-e1353632388302.jpg)
Els seus primers títols, entre els que podríem citar “Llac encantat”, “Fausta”, “Poruga”, “Magdalena”, “Dubte”, o “Júlia”, estan carregats d’harmonies novedoses, xocants per l’època, que reben d’entrada censures i crítiques, encara que molt aviat són ofegades per la gran acceptació que els concedeix el poble.
Ja resident a Banyoles, l’any 1959 funda la coral Agrupació Polifònica de Banyoles (on es referma la seva personalitat musical i amb la qual realitza una important tasca de divulgació principalment per l’Empordà, el Gironès i les terres rosselloneses. En aquest anys quasi abandona la composició sardanista.
Però retornaria a la sardana a partir dels anys 70, amb títols tant celebrats com “Per tu Rita”, “Ceretana”, “Marie France” i un llarg etcètera fins a més de 90 títols.
En Manel, com se’l coneixia popularment morí a Porqueres l’any 2000.
La sardana que hem escollit com a el nostre clàssic d’avui és realment especial. Escrita l’any 1947 i dedicada a Maria Carme Serrats (Sra. de Pola), “Somni” ha estat considerada una veritable obra mestra: venerada pel oïdors i sol·licitada pels balladors, una doble qualitat a l’abast de molt poques obres. Una estructura força clàssica, unes melodies inspiradíssimes però senzilles i properes i un discurs original, jugant a la vegada amb els matisos més accentuats i més febles. Una veritable troballa.
El 1989 li fou concedida la primera medalla al mèrit musical per l’Obra del Ballet Popular; el 1993 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el mateix any la medalla d’Or de la Ciutat de Banyoles. Però el seu millor reconeixement serà sempre el record de tothom per haver-nos regalat una sardana única i immortal com aquesta.
Escoltem “Somni”, de Manuel Saderra i Puigferrer, amb la cobla de Cambra de Catalunya i Jaume Vilà com a tenora solista.
———————————————–
En aquest Youtube escoltareu la versió coral, amb lletra de Manuel Pont i Bosch i en l’enregistrament del Cor Lieder Càmera, dirigit per Josep Vila i Casañas i amb Carme Càrceles com a soprano solista. I amb unes precioses fotografies de l’estany de Banyoles.