Subvencions dissuasives

Ja ha arribat la llista! Ja s’han publicat les quantitats de les subvencions atorgades pel Departament de Cultura per aquest any 2013. També hi ha una segona llista de les resoltes, que vol dir denegades de manera elegant. Però d’aquestes ens en ocuparem un altre dia. Una sola columna no dona per tant. Parlem ara dels que han sucat alguna cosa. Siguem positius.

Tots els afectats recordaran que les sol·licituds, els projectes i els pressupostos es van fer allà al mes de juliol, quan es va fer la convocatòria. De fet, aquest any no es podien fer abans. Recordem com el govern va haver de prorrogar els pressupostos de l’any 2012 davant la impossibilitat de confeccionar-ne de nous argumentant les retallades i l’ofec que han patit des del Govern Central. Som conscients del problema. I malgrat tot es van convocar. Perfecte.

Finalment doncs, totes les entitats podran ja desenvolupar la seva activitat, sabent quina ajuda rebran per part de la Generalitat. És clar que quan se n’assabenten ja fa 9 mesos que trisquen. No crec que hi hagi cap, però cap entitat cultural que hagi aturat la seva activitat pel fet de no conèixer aquesta xifra màgica. Les activitats segurament s’han realitzat en un 90 per cent dels casos. I ara bé quan el maten: perquè la quantitat concedida difícilment arriba a la meitat o a una quarta part de la sol·licitada. I estem convençuts que la majoria deurien practicar la prudència i  no demanar més que l’any anterior, entenent que una pròrroga dels antics pressupostos no permetria un increment de les subvencions. Però ara tots els càlculs se n’han anat en orris. Cal fer (o haver fet) el mateix que l’any passat però amb menys diners.

I això no és tot. Si llegim bé, el document porta per títol “Proposta provisional de concessió d’activitats de cultura popular i tradicional i associacionisme organitzades per corporacions locals i entitats privades sense finalitat de lucre”. Sí, sí, proposta provisional. A partir d’aquest moment, i en un termini de 10 dies hàbils, les entitats han retornar a l’administració un paper d’acceptació amb tres possibilitats:

• Possibilitat 1: Acceptació. És a dir, estem d’acord, afirmació que porta implícit que per poder cobrar es justificarà amb factures el 100 % del pressupost presentat, tot i que la subvenció, que cobria un 30 o 40 % d’aquest pressupost, ara només en cobreixi un 15 o un 20. La realitat és que al final, la subvenció no arriba ni a pagar l’IVA de les factures presentades per justificar-la. I no ho oblidem: l’IVA se’n va a Madrid. Per qui cony estem treballant?
• Possibilitat 2: Reformulació. En aquest cas es permet replantejar el pressupost adaptant-lo a la subvenció presumptament concedida. Això sí, amb una clàusula que amenaça que si, tal com diu el punt 11.10 de les bases generals, no s’acceptés aquesta reformulació suposaria la denegació de la subvenció. No m’he llegit el punt 11.10. No sé si me’l vull llegir…
• I encara, la possibilitat 3: la Renúncia. Aquesta no té lletra petita. Està clara i catalana.

Després d’aquesta exposició, suposo que hom pensarà que la meva postura al respecte és crítica. Alguns podran dir inclús àcidament crítica. I, creieu-me: no és així. Sóc conscient de les grans dificultats amb les que han de lluitar els responsables de tot això. És vergonyós com n’estan de collats i el control desmesurat al que estan sotmesos. I dic desmesurat. El control hi ha de ser, quin dubte queda.

Només he volgut exposar una mica les fàcilment imaginables peripècies dels afectats. Segur que molt s’hi hauran vist reflectits. Però no defallirem. Cal esperar temps millors que vindran, segur. I fins que arribin, la cultura no s’aturarà. No ho ha fet mai… Encara menys ara.

Només un prec. Que no sigui tant difícil, si-us-plau. No convertim els impresos de les subvencions en la factura del gas. Al final, tampoc entendrem res.