Tarragona (sardana)
Enric Casals i Defilló
Nat l’any 1892 a Barcelona, ciutat que el veuria també morir a l’edat de 94 anys, Enric Casals i Defilló fou un músic completíssim que amb els anys ha quedat amagat darrera la figura internacionalment coneguda del seu germà Pau.
Violinista i compositor. Deixeble dels mestres Rafael Gálvez i Matthieu Crickboom, estudià composició al Conservatori de Brussel·les i es perfeccionà amb Frantisek Suchy a Praga. Fundador del Quartet de Corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que en ocasions dirigí.
Va ser sempre un ferm defensor dels valors musicals de la sardana. Deia el 1961: “Jo preguntaria a certs compositors de sardanes si són capaços d’escriure una sonata o un concert, o un poema simfònic. Si no són capaços d’escriure un obra d’aquesta importància, no són compositors i, si no ho són, amb quin dret estan enlletgint la nostra dansa?”
Les seves sardanes, recollides en gran part en el CD enregistrat l’any 2002 per la Cobla de Cambra de Catalunya, dirigida per Marcel Sabaté, mostren una varietat de formes i estils només a l’abast dels grans creadors. Amb propostes atrevides i innovadores que no han trobat amb els anys el reconeixement merescut. Idees i propostes, però, de les que han begut i que han d’alguna manera “redescobert” alguns autors actuals.
A banda de la seva producció sardanista, entre les seves obres hi figura un concert per a violí i orquestra i un per a violoncel i orquestra i la sardana Dramàtica (també per a orquestra).
Gran instrumentador, treballà, entre d’altres, en la transcripció orquestral de Juny, de Garreta, i col·laborà en la música del seu germà Pau, molt especialment en la orquestració de El pessebre, l’Himne de les Nacions Unides i en la sardana Sant Martí del Canigó, fet que el relegà a aquest injust segon pla del que parlàvem abans.
Tarragona, datada l’any 1927, és una sardana quasi mítica. Escrita en una sola nit (tal i com narrà el mateix autor), i estrenada, tal i com explica Jaume Vilalta a les seves memòries inèdites, per la cobla Barcelona, amb la tenora d’Albert Martí al front, dalt de la motonau J.J.Sister en el moment que aquesta entrava al port de la Imperial Tarraco, envoltada de petits vaixells i barques de tota mena, en un dels famosos Viatges blaus que organitzava en aquells temps el Foment de la Sardana de Barcelona.
Us convidem a escoltar-la en la ja esmentada versió de la Cobla de Cambra de Catalunya, dirigida per Marcel Sabaté.
Tarragona, d’Enric Casals.
